Fa calor! Mooolta calor… Per això en aquesta ocasió anem a buscar els aires fresquets de la Vall de Núria, a la Dent d’en Rossell. La via Diedre Primavera ens ofereix una escalada prou variada que combina plaques, diedres, fissures i bavareses. Té trams molt molt bons i d’altres selvàtics i terrosos que en degraden la valoració global. Tot i això, hi ha un parell de variants que, en la meva opinió, la converteixen en una ruta memorable. El L4 és clarament el millor de la via, molt bo, i a més ens ofereix la possibilitat d’iniciar-lo per una variant que a simple vista ja crida l’atenció, i que és una bellíssima fissura neta, amb peus precaris, que li dona un toc picantó al llarg i que amb un petit flanqueig ens deixarà en la fissura ‘oficial’ del L4. Molt recomanable. Més amunt, si enlloc de fer el L5 oficial que recorre unes plaques molsudes, sortim cap a la dreta per anar a buscar el Diedre Primavera (sí, la via d’aquest mateix nom transcorre per les plaques que queden a l’esquerra del Diedre) i escalar-lo pel bell mig (últim llarg de la via Enllaç de St. Petràs) ens trobarem un tram, pràcticament net, de fissures i amb una espectacular xemeneia. En la ressenya que us deixo més avall, hi marco les dues variants en vermell, indicant-hi també els graus que surten en lliure segons les meves sensacions. En aquesta ocasió, i així ho veureu en el vídeo de la jornada, prenem la primera variant, però no la segona ja que el L5 de la Diedre Primavera encara no l’havíem fet mai. Si us interessa veure el vídeo d’aquesta segona variant el podeu veure aquí (tenir en compte que en aquest vídeo partim de la R3 de la Diedre Primavera enlloc de la R4. Si partiu de la R3 amb corda de 60m us veureu obligats a fer una reunió d’aventura o un ‘ensamble’. Per això, recomano agafar la segona variant des de la R4 de la Diedre Primavera. Ara bé, si us va la marxa, doncs des de la R3 tot recte amunt!!).
Valoració: ***
Orientació: Sud-Est
Grau: V+ (6b fent primera variant)
Recorregut: 205m
Equipament: Semiquipada amb spits, parabolts, claus i caps de burí.
Material: 12 cintes+R, friends fins al Cam #3, joc de tascons, bagues i un parell de xapes recuperables.
1era Asc. : 1981 Joan F. Brusi, Xavier Nicolau i Joan Jover.
Reequip: 2006 Joan Jover, Josep Solé i Luichy.
Cordada: Àngel L. & Enric S.
Aproximació
L’inici de la via es troba a la gran feixa herbosa de la cara est de la Dent d’en Rossell. Per accedir-hi, podem fer-ho tant per dalt, des de Fontalba, com per baix des de Queralbs. Des d’aquest estiu, l’ajuntament de Queralbs ha decidit posar un peatge a la pista que puja cap a Fontalba, obligant al personal a fer una reserva i evidentment passar per caixa. L’única manera que tant inoportuna barrera s’aixequi sense reservar ni gratar-se la butxaca és demostrar que hom ostenta oficialment el gentilici de Queralbí o Queralbina, cosa que realment poden fer-ho poques persones, essent aquest un club tan selecte. És per això que recomano aproximar-se a la via per baix.
Agafem la pista que puja cap a Fontalba, i després d’un km aparquem el vehicle en el voral de la carretera, allà on aquesta es creua amb el camí que puja cap a Núria. Si tiréssim una mica més amunt trobaríem el peatge. Comencem a caminar pel camí de Núria fins a un trencant amb un cartell.
Agafarem el camí de Roc de Dui, trobarem una petita ermita i més endavant una font. Aviat ens trobarem a sota de la paret i estarem atents a una primera fita que ens indica el camí a seguir, tartera amunt, fins a la feixa. Una vegada allà, cal divisar un sostret en forma de ‘L’ invertida ja que per la dreta d’aquest comença la nostra via. Una vegada al peu, es veu una expansió bastant amunt en la primera placa.
Tot i la meva recomanació, si us interessa fer l’aproximació des de dalt la podeu trobar aquí i podeu fer la reserva pel peatge aquí.
Via
L1 (40m, IV): El primer llarg comença per una placa del característic gneis de la zona amb bastant de liquen. La primera meitat del llarg és recte amunt i la segona amb tendència a l’esquerra fins una petita i còmode feixa on hi ha la reunió. És un llarg fàcil, però poc equipat (2 bolts) i amb no masses emplaçaments per l’autoprotecció.
L2 (35m, V): Comencem tirant descaradament a la dreta, en diagonal ascendent, per terreny terròs i brut. La diagonal a seguir ens la marcaran un parell d’arbusts. Una vegada superat el segon arbust tirem uns metres més fins a veure un bolt a l’entrada d’un diedret fissurat. L’enfilem recte amunt amb passos molt guapos amb bona presa. Més amunt trobarem un clau. Un cop xapat, entrem en un tram de llastres a escalar amb passos de bavaresa amb cantarro. Molt xulo.
L3 (40m, V+): Sortim amb tendència a la dreta per terreny herbós i terrós cap a buscar la base d’un marcat diedre, que es deixa protegir bé i que escalem amb tècnica de diedre. Tot seguit, després d’uns passos selvàtics, on podem llaçar un arbust, ens situarem a la base d’un altre diedre, molt estètic, que escalem col·locant flotants fins a una llastra boníssima, que ens convida a abandonar el diedre i avançar per la placa cap a l’esquerra fins a un bolt. A partir d’aquí, l’abundant vegetació ens acompanyarà ens els últims ressalts fins a la reunió.
L4 (45m, 6b): En la meva opinió, el llarg estrella de la via. Des de la reunió es poden veure clarament les dues opcions. Per una banda la via normal, que consisteix en pujar com es pugui fins a un bolt enmig d’una placa bastant coberta de liquen, i llavors seguir fins a l’inici d’una fissura neta Premium, primer vertical, després en bavaresa i sempre amb bona presa. Per altra banda, tenim l’opció d’anar per una fissura estèticament molt cridanera que ens queda més a la dreta. La última vegada que vam passar per aquí ja vam estar temptats d’atacar-la, però al final vam tirar per la ruta oficial. En aquesta ocasió tocava posar-s’hi i veure què passava. Em toca a mi, o sigui que em motivo i m’hi dirigeixo. És un llarg que per les sensacions a l’escalar-lo, tot i que geològicament diferent, em recorda molt al L2 de la via Homo Montserratinus. Les mans a la fissura són prou bones, però els peus són molt precaris, fet que la fa bastant pilera i t’obliga a està ben concentrat per equipar-la amb eficiència. Sort que m’inspiro i m’entren pràcticament tots els friends a la primera. No m’aturo fins al pas abans del flanqueig. Sí, cal fer el canvi de fissura amb un flanqueig a esquerres mitjançant una regleta, que hi ha al mig de la placa, on ajuntarem mans i després ens estirarem fins a les llastres de la ruta normal. Notem que si fallem en el flanqueig, que no està protegit, ni es pot autoprotegir, el pèndol serà important, tant pel primer com pel segon de cordada. Bé, una vegada a la ruta normal, tirem recte amunt per les llastres, equipant la fissura i gaudint del tram vertical amb bona presa. Després entrarem en una bavaresa guapa i ‘disfrutona’ per finalment arribar a un clau, el qual ens indica un canvi de tram. Entrarem doncs, en l’últim quart del llarg, per mi de tràmit, per uns ressalts de placa, que superarem amb tendència a l’esquerra fins a una comodíssima reunió. Llarg per a gourmets de l’autoprotecció!
L5 (35m, V): Llarg de placa molsuda d’anar fent. No és difícil, però cal anar sortejant el liquen i té algun tros on l’autoprotecció és difícil. Després de xapar l’últim parabolt, ens ofereix uns passos atlètics molt xulos per arribar al balcó de la reunió cimera. Com ja he comentat abans, aquest llarg té una variant que podem anar a buscar sortint de la R4 cap a la dreta fins a una xemeneia llisa, però molt guapa, que s’escala bé amb oposició i acaba en un sostret fissurat. Llavors anem seguint i equipant la fissura fins a un punt on hi ha un pas molt estret protegit amb un burí. Fins aquí el grau en lliure seria de 6a/+. Ara bé, al arribar al pas estret, ens trobem que una de les parets està impracticable per la quantitat de molsa que té, i això ens complica la vida, per això li dono 6b o 6b+. És un pas raro. Tot i això, amb un friend mitjà col·locat a la fissura just abans del pas, i un estrep, crec que el pas seria un A1 o A2 que no superaria el V+. Una vegada superat, el grau baixa a V ja fins al final del llarg. Un cop arribem al capdemunt, flanquegem cap a l’esquerra fins a trobar la reunió cimera de la Diedre Primavera. Llarg molt interessant i recomanable. Podeu veure el vídeo d’aquesta variant o llegir el post sencer.