Fa uns 150.000 anys, els individus d’una subespècie del gènere homo havien ja colonitzat el massís de Montserrat, i l’havien convertit en el seu medi, la seva llar i el seu ecosistema. Aquesta subespècie sorgia del creuament entre els Homo Neandertalensis i els Homo Sapiens i els seus individus estaven plenament adaptats a la característica morfologia de la regió. No vivien en cavernes, si no en baumes, normalment penjades enmig de la vertical segons indiquen els jaciments trobats. Estem parlant dels… Homo Montserratinus. Les restes trobades indicaven que tenien una força i resistència desproporcionades en els flexors dels dits de les mans i dels peus, així com també que passaven la major part de la vida movent-se en vertical enlloc de en horitzontal. Parlant en plata, l’Ondra i en Megos junts serien un escalador de pa sucat amb oli comparats amb qualsevol d’aquests entranyables habitants prehistòrics. Degut a les nombroses restes òssies de Capra aegagrus hircus en els jaciments de Montserratinus, quedava clar que aquests homos caçaven a la mateixa paret, esdevenint doncs les cabres un dels seus plats favorits. Bé, sense entrar en massa més detall al respecte de la vida d’aquests avantpassats, és el seu nom el que bateja la via d’aquesta jornada… La Homo Montserratinus!!
La Homo és una joieta amagada a la zona dels Ecos, a la Roca d’en Sanhida, que si no ho és ja, es convertirà en una de les clàssiques del massís. Em recorda a les grans vies de Montserrat però en versió comprimida. En els a penes 150 metres que té el seu recorregut, ens ofereix un sostre fissurat a equipar espectacular, un diedre off-widht amb un pati de pel·lícula i una fissura neta de 30m al L6 de traca i mocador. Cal ser un vertader Homo Montserratinus per completar aquesta via sense despentinar-se, cosa que no va ser el nostre cas, ara bé, sens dubte algun dels seus gens ens corre per l’ADN…
Tot seguit us deixo la millor ressenya que he trobat i el vídeo de la jornada:
Valoració: ****
Orientació: Est
Grau: 6b (V+/A1 oblig)
Recorregut: 145m
Equipament: Semi-equipada amb spits, parabolts, escarpies, claus i tacs de fusta. Reunions amb spits i parabolts.
Material: 18 cintes, joc de tascons, 2 jocs de friends fins al Cam #3 i un Cam #4 i un #5
1era Asc. : 1998 David Hita
Cordada: Àngel López & Enric Santanach
Aproximació
Deixem el cotxe al monestir de Santa Cecília. Si no hi ha lloc o ens volem estalviar uns metres de caminada, hi ha un parell de parkings en direcció a Can Massana que estan més a prop de l’inici del camí d’aproximació, però no estan videovigilats…
Si sortim del monestir de Santa Cecília tirem carretera amunt en direcció can Massana fins a trobar unes escales que pugen a la nostra esquerra. Tirarem tota l’estona en direcció Can Maçana fins que al cap d’uns 20 minuts de caminada trobarem un pal on tirarem cap al Portell de Migdia. Al cap de 5-10 minuts trobarem una bifurcació on agafarem el camí de la dreta que ens portarà a la Font de la Llum que es troba sota un gran bloc empotrat. Seguirem endavant ja atents a la paret fins al peu de via, que té aquesta pinta:
Tot seguit un enllaç del Wikiloc amb el track:
Via
L1 (20m, V): Primer diedre que ens marca la tònica de la via i que va bé per escalfar motors. Hi trobarem un clau, un pont de roca i un tronc tallat on hi posarem un merlet. La resta flotants.
L2 (25m, 6b): Seguim diedre amunt en vertical on trobarem un parell de claus a completar amb friends. Al capdamunt del diedre ens trobem un senyor sostre fissurat que bloqueja la nostra trajectòria ascendent. Amb la pinta que té ja intueixes que t’hauràs de posar les piles. En la primera ullada d’inspecció veig la fissura més neta que l’última vegada que vaig fer aquesta via… doncs sí, les dues primeres assegurances “fixes” que marca la ressenya, que és un clau i un tac de fusta han saltat, o sigui que ens tocarà treballar més. Les mans són prou decents, però els peus són bastant més precaris i cal buscar-los. Justament aquesta característica t’obliga a fer uns moviments ben guapos per anar a avançat i equipant el sostre. En la segona part de sostre trobem un clau i un tac de fusta, que són una alenada d’aire fresc, i l’acabes endinyant un microfriend d’una presa bona tot esbossant un somriure perquè ja tens la R a tocar.
L3 (15m, V+): Aquest llarg és “pequeño pero matón”. Sobre la ressenya sembla poca cosa, però és un llarg tècnic de moviments montserratins on cal activar el gen homo per sortir-ne airós. Sortim en flanqueig fàcil cap a la dreta on de seguida trobarem un friend de matrícula d’honor encastat pels segles dels segles. Acabem el flanqueig i toca tirar en vertical per un diedre que podem solucionar en off-widht o obrint un peu a la placa. En qualsevol cas portarà feina. En aquesta fissura ampla hi podrem posar friends del 3, 4 i 5. En la part final trobarem un clau i un tac de fusta, que un cop xapat ja ens desviem cap a la dreta per la placa, ara sí fàcil, fins a la reunió.
L4 (30m, V+): Seguim el llarg diedre on anirem trobant algunes assegurances i anirem completant amb flotants. A destacar que en aquest llarg cal un friend del 5. Hi ha un tram d’uns 8 metres on només hi ha assegurança possible en una fissura ampla on diria que el 4 hi va petit (l’havia col·locat més avall). El segon tram fa panxa i no és evident. Si no portes el friend del 5 serà un tram expo. No el portàvem i aquí vaig apretar el cul de valent. Si mai la repeteixo el portaré SEGUR. Seguim fins a un arbre on hi ha un escarpia amb una cinta llarga penjant. En aquest punt cal flanquejar cap a l’esquerra fent una altre acte de fe, tot i que bastant inferior a l’anterior, fins a la reunió que queda amagada i no la veus fins que la tens davant del nas.
L5 (40m, IV): Llarg senzillot amb bones vistes. Uns primers metres d’escalada vertical ens deixen en un mena de vira amb fissura a equipar per anar flanquejant fins a un arbre on al costat, a l’inici d’una fissura vertical, hi ha la reunió.
L6 (30m, V+): El llarg comença en un desplom que convida a fer un A0 per entrar a la paret. Una vegada sortim del desplom veiem una espectacular fissura neta de 30m fins a la cadena. És un dels millors llargs de tall clàssic que he fet a Montserrat. Es deixa escalar amb comoditat i la fissura t’ofereix opcions contínues per equipar. La pots cosir! Al principi tascons mitjans i grans, i després friends a tort i a dret fins a la reunió. Com ja he dit… llarg de traca i mocador!!
Descens
Cal rapelar els 30m del L6, fent una mica de diagonal fins a la reunió. Tot seguit un ràpel de 40m en línia recta fins a una reunió que queda sota d’una panxa, a la dreta d’un arbre. Des d’aquí ràpel d’uns 50m fins terra. El ràpel et deixa molt a prop del peu de via. Tot seguit desfem el camí d’aproximació fins al vehicle.
Comentaris
Excepte al R1, reunions penjades i per tant incòmodes. Acabes amb l’arnés tatuat.
Aquesta via posarà a prova l’estat de forma i resistència dels teus bessons.
Via tècnica en general.
L’explicació antropològica de la intro és broma eh? 😉