La Dersu Uzala és una altra molt bona via ubicada a les tan apreciades plaques calcàries de Coll Roig, al Ripollès. Dels seus 4 llargs en destacaria el segon, on hi trobarem una placa fissurada excepcional amb grau amable i on gaudirem de valent, i el tercer que en el seu inici té els passos més complicats de la via, on potser se’ns escapa algun que altre esbufec. L’estat actual de la via és fruit d’un reequipament per part d’en Santi Sanz, i ja sabem que això es sinònim de neteja a consciència i assegurances a prova de bombes. Una via per a tots els públics i fàcilment combinable amb d’altres de la zona.
Tot seguit us deixo la ressenya i el vídeo de la jornada:
Valoració: ****
Orientació: Sud
Grau: 6a
Recorregut: 130m
Equipament: Químics i parabolts. Totes les reunions rapelables
Material: 12 cintes exprés
1era Asc. : 1985 X. Metal, J. Dadeu
Reequip.: Santi Sanz
Cordada: Enric S. (Solitari).
Aproximació
Venint per la carretera que porta al Santuari de Montgrony, quan aquesta es desvia cap a la dreta en baixada direcció al Santuari, nosaltres prenem la pista de l’esquerra, que romandrà cimentada fins al Refugi les Planelles. A partir d’allà cal un cotxe alt per recórrer els darrers 2km sense problemes. Arribem a un esplanada des d’on ja es veuen les parets. Aparquem.
Allà mateix veurem un cartell que posa “Baga Fosca” i a la dreta d’aquest, una fita que ens indica l’inici del camí d’aproximació.
Comencem a caminar i de seguida trobarem un vailet i un pas a mà dreta. Enlloc de creuar-lo, seguim el vailet camí amunt fins la fi d’aquest. Arribats en aquest punt, ja veurem una corda fixa a l’altra banda del vailet. Passem el vailet per sota, pugem per la corda fixa i a mà dreta trobem un primer el peu de via, netejat a consciència, que correspon a la ben anomenada Malalts de Roca. Avancem uns metres més i ara sí, hem arribat al peu de la Dersu Uzala. Uns 10 minuts d’aproximació.
Via
L1 (35m, V+): El primer llarg es perfecte per posar-se en situació i escalfar un mica. Tot i tenir un passet de V+ a l’alçada de la tercera assegurança, ens mourem bàsicament en el IV, IV+. Així doncs, escalada plaent. A mig llarg trobarem una espectacular llosa que defineix de forma fefaent el límit màxim de bona al que pot aspirar una presa. No us la perdeu…
L2 (30m, V+): Aquest llarg és similar a l’anterior fins arribar a la seva segona meitat, on trobem uns passos de bavaresa i tot seguit recorrem un sistema de fissures amb bones mans i peus en adherència sobre la placa, que conformen els moviments més estètics i memorables de la via. Sens dubte, la millor secció. Una vegada a la reunió, haurem de fer una petita grimpada fins a la base de la següent placa, d’on parteix el L3.
L3 (30m, 6a): Sortim en flanqueig cap a la dreta amb certa delicadesa. Tenim el terra molt a prop i cal mirar-s’ho bé. La dificultat del llarg es concentra en les 3 primeres xapes. Concretament a l’alçada de la tercera xapa hi ha un pas que es podria definir com a incòmode. Només tenim una mà esquerra que no és cap meravella i els peus són bastant tiralínies, obrim cama dreta fins a la fissura i guanyem alçada a batzegades, o com puguem, fins arribar amb la mà dreta a la part superior de la fissura on hi ha la bona. Tot seguit uns passos més de flanqueig cap a la dreta en Vè grau, i de seguida enfilem recte amunt per terreny amb molt bona presa fins a la reunió. Caldrà fer una altra grimpada, més llarga en aquesta ocasió, fins a l’inici del darrer llarg.
L4 (35m, V): Aquest llarg és una successió de ressalts de placa que ens permetran acabar d’escurar la paret fins al cim. Tindrem passos de placa i de cresta, sempre amb molt bona presa essent aquest el llarg més senzill de la via. A destacar alguns passos guapos per coronar els primers ressalts. Quan arribo al cim no trobo una reunió cimera com a tal, sinó un parabolt, a la dreta un tros enllà un químic i per la cara nord hi ha la reunió de ràpel. Em va estranyar no trobar una reunió cimera del llarg com a tal… a l’esquerra hi ha la R de la via Malalts de Roca i a la dreta res de res, per tant suposo que no n’hi ha. Al final, munto reunió al parabolt connectant amb la instal·lació de ràpel.
Descens
Una vegada al cim, tenim 2 opcions. La primera, que crec la més ràpida, consisteix en agafar un camí que ens queda a mà dreta a l’arribar al cim, i que baixa en fort pendent per la mateixa cara sud fins a la base de l’últim llarg. En aquest punt voregem l’esperó i prenem el camí principal de descens. L’altra opció, potser la més còmode, consisteix en fer un curt ràpel fent ús de la instal·lació que hi ha a la cara Nord i una vegada de peus a terra, prenem el camí de principal de descens.
És un caminet en fort pendent, que ens retornarà cap a la base de la paret tot donant la volta per l’oest recorrent trams de passamans, corriol i tartera. Tot molt preparat per baixar amb rapidesa i seguretat.
Comentaris
Per l’equipament i l’alçada és una via adequada per fer en solitari. Cal mencionar per això, que és preferible no rapelar l’últim llarg ja que a més a més d’incòmode hi haurà fregaments de corda. Enlloc de fer el ràpel, baixarem pel camí de descens de la cara sud que ens deixarà altra volta a la base del llarg.
Via fàcilment combinable amb les vies que té a banda i banda: