Que hi ha una via que es diu Malalts de Roca a Coll Roig, i no l’he feta? Imperdonable. Cal anar a veure què s’hi cou per allà dalt…
La via transcorre per plaques, canaleres, diedre i bavaresa, per tant ens ofereix una escalada ben variada, i sempre sobre un calcari excel·lent. Sempre tindrem a mà algun que altre canto o bústia, cosa que fa de l’escalada ben tranquil·la i “disfrutona”. També és cert que haurem d’afinar peus en algun passatge i posar una mica més de tècnica en la bavaresa final, el millor tram de la via en la meva opinió. La via té els típics tramets de caminar per anar a buscar la següent placa, en aquest cas 2, cosa que li resta ambient a la via, però són menys molestos del que un pot imaginar a priori. La paret és cara sud, però està a més de 1500m d’altitud, per tant es pot escalar tot l’any.
Al respecte de l’equipament, és rellevant citar que aquesta via va estar inicialment oberta amb una filosofia més clàssica, fent servir molts ponts de roca, alguns parabolts i fins i tot un tac de fusta. M’hagués agradat fer-la equipada així també. Cert és que aquest estil desentona amb la filosofia general de la zona pel que fa a equipament. És per això, que l’equipador principal de la zona, en Santi Sanz, que devia tenir malsons a les nits, va decidir prendre cartes en l’assumpte, i el juny del 2019 va quedar totalment reequipada amb químics i reunions rapelables.
La via m’ha agradat i és una opció molt recomanable per qui busqui una escalada ràpida, variada, agraïda i tranquil·la en un raconet preciós del Ripollès.
Tot seguit us deixo la ressenya i el vídeo de la jornada:
Valoració: ****
Orientació: Sud
Grau: 6a
Recorregut: 135m
Equipament: Totalment equipada amb químics. Totes les reunions rapelables.
Material: 12 cintes exprés.
1era Asc. : 2016 Antoni Alarcón i Joan Baraldes
Reequip.: 2019 Santi Sanz
Cordada: Enric S. (Solitari).
Aproximació
Venint per la carretera que porta al Santuari de Montgrony, quan aquesta es desvia cap a la dreta en baixada direcció al Santuari, nosaltres prenem la pista de l’esquerra, que romandrà cimentada fins al Refugi les Planelles. A partir d’allà cal un cotxe alt per recórrer els darrers 2km sense problemes. Arribem a un esplanada des d’on ja es veuen les parets. Aparquem.
Allà mateix veurem un cartell que posa “Baga Fosca” i a la dreta d’aquest, una fita que ens indica l’inici del camí d’aproximació.
En el mapa anterior, la nostra via queda justa a l’esquerra de la Dersu Uzala, la qual hi surt indicada.
Comencem a caminar i de seguida trobarem un vailet i un pas a mà dreta. Enlloc de creuar-lo, seguim el vailet camí amunt fins la fi d’aquest. Arribats en aquest punt, ja veurem una corda fixa a l’altra banda del vailet. Passem el vailet per sota, pugem per la corda fixa i a mà dreta ja trobem el peu de via, netejat a consciència, que té aquesta pinta:
Via
L1 (30m, IV+): El primer llarg és el de menys dificultat, perfecte per anar fent boca. És bàsicament placa, amb un desplomet a superar a mig llarg, amb molt bona presa. Anem seguint la línia de químics sense pèrdua possible. A l’últim tram tombem a la dreta en diagonal fins anar a espetegar a un còmode balconet on trobem la reunió.
L2 (25m, V): Aquest llarg és semblant a l’anterior tot i que una mica més sostingut. A la placa final ens escapem per l’esquerra per terreny fàcil fins a un altre còmode balconet, que sembla fet a mida, on trobem l’esplèndida reunió amb un parell de químics extra per cordades de 3 o per quan hi ha trànsit. Caminem uns metres per fer el canvi de placa.
L3 (30m, V): Aquest llarg té 2 trams ben diferenciats. El primer tram, que representa les primeres 3 quartes parts del llarg, són Canaleres amb pedigrí del Ripollès. No soc especialment fan d’aquest tipus d’escalada, però he de reconèixer que m’ho passo teta en aquest tram. Suposo que perquè les mans són d’escàndol. Ens escapem de les canaleres per l’esquerra i anem a parar a una feixa on comença el segon tram, que és l’últim quart del llarg, i és placa amb molt bona presa, fins a un balcó ampli netejat i cuidat on tornem a trobar reunió amb punts extra per estar de perles.
L4 (25m, V+): Aquest llarg transcorre per un diedre guapo que es deixa escalar bé. Tècnica de diedre combinada amb placa. Molt xulos els trams amb bones mans i peus en adherència. Una vegada al capdamunt, fem reunió i caldrà caminar una mica per anar a buscar la última placa. La primera línia d’expansions que trobem no és de la nostra via, si no de la Dersu Uzala. Anirem més a l’esquerra on trobarem una altra línia que és la bona. Val la pena fer menció que en aquest punt ja podríem prendre el camí de descens simplement seguint caminant sense enfilar l’últim llarg. Ara bé, ens perdríem la cirereta de la via…
L5 (25m, 6a): Un primer tram de placa ens deixa al peu de la bavaresa final, que ens reserva uns moviments xulos per acabar la ruta amb un bon sabor de boca. Aquesta bavaresa és la que li dona el grau a la via, 6a, no perquè calgui més força, les mans són bones, però sí que demana posar-s’hi bé, essent aquests els moviments més tècnics de la via.
Descens
Una vegada a la R5, tenim 2 opcions. Una és rapelar pel mateix llarg que acabem d’escalar fins a la R4 i allà prendre el camí de descens. L’altra opció, segurament la més recomanable, és fem un curt ràpel per la cara Nord i prenem el camí de descens que és el mateix que el la primera opció. És un caminet en fort pendent, que ens retornarà cap a la base de la paret tot donant la volta per l’oest recorrent trams de passamans, corriol i tartera. Tot molt preparat per baixar amb rapidesa i seguretat.
Comentaris
Una altra via molt bona d’aquesta zona és la Patxaran Litrako .
Per altres vies de la zona podeu consultar el blog de El col·leccionista de vies que en té unes quantes més de publicades.