En aquest post us explico la última sortida que hem fet. Com que no podem pas anar gaire lluny, optem per pujar al jardí del darrere casa, en aquest cas, Coll Roig que és un racó preciós de la comarca del Ripollès, molt a prop de la concorreguda zona de Montgrony. Coll Roig és una zona ideal per neòfits, o qualsevol que vulgui passar una jornada d’escalada amb pocs maldecaps. La roca és el calcari d’excel·lent qualitat que em va veure néixer com a escalador, l’equipament químics i parabolts lluents, el grau de les vies tirant a baix, els camins d’aproximació i descens cuidats fins a l´últim detall… bé, és territori d’en Santi Sanz, i això és sinònim de total dedicació i amor cap a la zona i cap a tot aquell que s’hi acosti per deixar-se mimar per l’omnipresent equipador, cuidador i protector de Coll Roig. Cal dir que jo no he vist enlloc una feinada tan titànica i minimalista: barres d’acer falcant roques, graons a la tartera, grapes de ferrata per facilitar alguns passos, roques col·locades estratègicament per evitar relliscades, pedres sikades i un llarg etcètera de detalls que em van fer pensar que en algun moment em trobaria una barrera giratòria i una garita per comprar entrades. Vaa.. seriosament, molt cuidat. Podeu trobar informació general de la zona al blog d’en Sergi Martínez, eskalades al Ripollès, que per cert, és obridor de les vies escollides per aquesta jornada: La Patxaran Litrako i la Kings of Metal.
PATXARAN LITRAKO
L’objectiu principal és la Patxaran Litrako. L’escollim perquè cada llarg té alguns passos de 6a i inclús un 6b que donen un toc d’interès extra a la via. També hi ha un punt que ens tira una mica enrere, que és que hi ha 3 canvis de reunió (R2-R2bis, R3-R3bis i R4-R4-bis) per anar a buscar la següent placa, cosa que a més a més de restar ambient a la via, fa un mica de pal. Com a escalador del morro fi, quelcom com 3 canvis de reunió em podria portar fàcilment a descartar la via, cosa que hagués estat un error perquè els canvis de reunió són curts, ràpids de fer i quasi ni te n’adones.
Valoració: ****
Orientació: Sud
Grau: 6b (V+/Ae oblig)
Recorregut: 135m
Material: 15 cintes exprés
1era Asc. : Santi Sanz & Sergi Martínez (2013)
Cordada: Àngel López & Enric Santanach
Aproximació:
Venint per la carretera que porta al Santuari de Montgrony, quan aquesta es desvia cap a la dreta en baixada direcció al Santuari, nosaltres prenem la pista de l’esquerra, que romandrà cimentada fins al Refugi les Planelles. A partir d’allà cal un cotxe alt per recórrer els darrers 2km sense problemes. Arribem a un esplanada des d’on ja es veuen les parets. Aparquem.
Allà mateix veurem un cartell que posa “Baga Fosca” i a la dreta d’aquest, una fita que ens indica l’inici del camí d’aproximació.
De seguida trobarem un vailet i un pas a mà dreta. No el creuem. Continuem fins a un segon pas per travessar el vailet. Aquest sí que el creuem i al cap de poc arribarem a una bifurcació en la que si seguim cap al nord est anirem al sector Alicorn, mentre que si agafem la direcció nord oest anem cap al sector Derzu Uzala on hi ha la Patxaran Litrako.
Aviat arribem a la paret i busquem el peu de via que té aquesta pinta:
Via:
L1+L2 (45m, 6a): El segon llarg és curt i va prou recte, per tant decidim enllaçar els 2 primers llargs. És un gran encert perquè surt un llarg molt guapo d’escalada en placa de forat-regleta al més pur estil del calcari ripollès, prou mantingut en el V+/6a amb roca que sembla nova de trinca, molt adherent. Llàstima que la roca està encara molt freda i arriba un punt de pèrdua de sensibilitat a les puntes dels dits que no saps pas si estàs apretant de més o de menys. Al cap d’uns 30m ja trobes les primeres barres d’acer i troncs corresponents falcant el sòl de la R1. Osti tu!! Quin nivell. La reunió equipada amb químics i rapel·lable, com totes les que ens esperen més amunt. Així doncs no caldrà treballar gaire, xapar l’ATC i llestos. L’Àngel que està obrint el llarg, no s’atura a la reunió i segueix amunt cap a la R2, que es troba 15m més enllà al capdamunt de la pilastra. Llarg per disfrutar!!
R2-R2bis (15m, II): Fem el primer canvi de reunió que consisteix en creuar un bosquet penjat per un caminet en baixada fins a la següent paret. Ens omplim les soles dels gats d’aigua i fang. Perfecte per l’adherència!
L3 (25m, 6a): Sortim cap a la dreta, per de seguida enfilar recte amunt per un placa de 6a amb algun que altre pas d’adherència en els que soc conscient que tinc més fang que no pas cautxú en contacte amb la roca. Fantàstic! Llavors enfilem per una bavaresa guapa a mesura que el grau baixa i ens endinsem en un diedret rostollaire per seguidament arribar a la reunió que ens queda a mà dreta.
R3-R3bis (5m, II): Per la dreta de la R3, trobem l’inici d’un curt passamà equipat que ens conduirà fins al peu de la següent placa, la qual conté el pas més dur de la via.
L4 (25m, 6b): És un placa tombada amb fissures per les que podrem avançar. Comença amb uns cantells generosos de V+/6a. Tot seguit ve un tram on la fissura s’estreny i ens hi hem de mirar un pèl més, per tot seguit tornar a oferir-nos bona presa, fins a un punt evident on trobem 2 fissures estretes. Aquí cal apretar una mica més de dits, però amb un o dos passos atlètics amb una fissura a cada mà, superem el pas amb elegància. Bonic. Tot seguit, tornem a la comoditat del V+ fins a la reunió.
R4-R4bis (10m, III): És una grimpada per un rostoll penjat que està ja a prou altura com per amanir-ho amb unes vistes espectaculars del Pedraforca nevat. Sort de les vistes!
L5 (40m, 6a): Comencem el llarg per terreny molt tombat i amb bona presa fins arribar a un canvi de placa. Per tornar entrar en la vertical hi ha un pas a resoldre, és el 6a, per llavors entrar en un tram de V fins a la reunió del cim.
Estant al cim de la Patxaran, mentre asseguro al meu company, escolto uns cops de martell que venen de no massa lluny… amb un repic metàl·lic característic. Processo l’ona de pressió com a “Cleing Cleing Cleing…”, és a dir, no és ni el “Cling Cling Cling…” del parabolt del 8, ni el “Cloing Cloing Cloing…” del parabolt del 12, per tant està clar! són parabolts del 10, i posaria la mà al foc al respecte de qui entoma el martell amb traça i precisió…
Descens:
Fem un curt ràpel de 10m per la cara Nord i anem a parar a un caminet en fort pendent, que ens retornarà cap a la base de la paret tot donant la volta per l’oest recorrent trams de passamans, caminet i tartera. Tot molt preparat per baixar amb rapidesa i seguretat.
Després de fer el ràpel, avaluem la situació. Encara tenim temps disponible i el dipòsit de glucogen prou ple, bé, almenys jo, ja que el foll del meu company es va cascar 10 vies d’esportiva el dia anterior i ell ja estava més o menys satisfet. Li confesso que tinc les glàndules suprarenals (encarregades de la segregació d’adrenalina) més inactives que els volcans de la Garrotxa, i li intento vendre de fer la Kings of Metal i, com no, enllaçar amb l’últim llarg de la Diedre Tall d’Oca per fer cim, així queda una línia guapa de 6b+, 6b i 6a+. “Planazo!”. Negociem una mica i la cosa queda en que fem la Kings i rapelem. Som-hi doncs! Endavant les atxes!!
Fem els primers metres del descens, quan a uns 50m veiem algú sortint d’un pany de paret arrossegant un “motxilote” carregat de ferramenta i eines vàries. Guaita’l!! Immediatament rebel·lem la nostra presència i posició tot cridant: “Santiiiiiiiiiiii!!!!!”. No podia ser ningú més, és clar. L’incansable Sr. Sanz ens avança info de la nova via que està equipant (tranquils, sempre està equipant noves vies…), que si dues entrades, que si V+ per aquí, 6a per allà, diedre, placa… bé, la fem petar una estoneta, no massa llarga, perquè tots tenim feina encara.
KINGS OF METAL (per variant sense nom al L2)
Aproximació:
El camí de descens ens porta directes al mateix vailet que hem creuat per anar a la Patxaran. El tornem a creuar i seguim el camí en direcció Nord Est. Pugem per una tartera i acabem a la base de la paret on hi ha un corriol que prenem en direcció Est fins a la Diedre Tall d’Oca (evident Diedre). Llavors baixem un ressalt i arribem al peu de via de la Kings of Metal. Cal dir que la Patxaran la teníem més controlada, mentre que per la Kings portem els papers més molls. Pensàvem només trobar una línia, però no, la paret està plagada de parabolts, i també hi ha químics, veiem reunions vàries, línies que es creuen…Aiaiaiiii… Bé, és la primera línia a la dreta de la Diedre de Tall d’Oca. La via discorre per l’esquerra d’un microgendarme i pel mig d’un sostret. Us deixo foto del primer tram de la L1:
Tot seguit la ressenya de la Kings of Metal:
Tot i que ja ho heu deduït pel títol de la via, ja us avanço que la vam liar una mica com sempre… El primer llarg el vam encertar, però arribats a la R1, vam tirar recte amunt, enlloc de cap a l’esquerra a buscar un diedret semi-equipat de 6b que correspon al segon llarg de la Kings. Però què vam fer doncs?? Doncs això:
Valoració: ***
Orientació: Sud
Grau: 6c
Recorregut: 55m
Material: 15 cintes exprés
Cordada: Àngel López & Enric Santanach
M’explico. Estant en el peu de via…el que anava encigalat era jo, però l’Àngel mira amunt i… insisteix en cardar-li ell al 6b+ del L1. “I doncs??? Què t’ha picat ara???” i diu, amb prou bon ull, que el segon llarg (no és el de la Kings) fa més mala pinta que no pas el que estem a punt de començar. Jo confiat li contesto que no pot ser, perquè segons la ressenya és 6b, i que les aparences enganyen, i alguna altra argumentació de pa sucat amb oli que li entra per una orella i li surt per l’altra mentre es va preparant per començar el L1. Bé, el cas és que li cedeixo el llarg dur… o això crec…”Res res, tira tira doncs…”
Via:
L1 (25m, 6b+): El llarg és una placa amb forats i regletes vàries per anar fent amb grau al voltant del 6a. Quan ja quasi estem a la reunió trobem un pas xulo que requereix d’una mica més de força per tibar d’un invertit amb la mà esquerra i creuar la dreta cap a una regleta vertical fina, que la farem bona tot canviant el centre de gravetat de dreta a esquerra. Una mica més de força i tècnica per superar el 6b+, que és un sol pas. Juraria que sortint-se de la línia per l’esquerra el pas és evitable. Arribo a la reunió i l’Àngel m’informa amablement que miri la festa que m’espera més amunt. Aixeco el cap i veig això:
L2 (30m, 6c): Collons quin “aleje” de la 3era a la 4arta just on es concentra la dificultat!! Les formacions de la roca no permeten a l’equipador ubicar un bolt on esperaríem que fos generant un “aleje” amb una caiguda amb pèndol llarga i lletja. Doncs el compi tenia raó que feia més mala pinta el segon que el primer. Segueixo pensant que el croquis posa 6b i per tant allà a “l’aleje” deu ser fàcil (hehehe…). Començo i la paret desploma… Pujo fins la tercera i el tram de “l’aleje” no té pinta de fàcil, al contrari. Aguanto un rato palpant a tot arreu i ok, paro a mirar-m’ho. La roca desploma el suficient per estar-te escopint contínuament, així doncs no deixa massa marge d’error ni de descans, i la caiguda no mola gens… Bé, no hi ha més, o avall o amunt amb tot. Mentre m’ho acabo de pensar ja estic tirant amunt. Avanço per forats i preses no massa bones sense encantar-me. Crec que arribo a xapar, però molt just. Potser millor fer l’últim pas? No veig la presa on he d’anar i passo de jugar-me-la justament aquí. Ara no puc caure. Amb un microestirament extra arribo a xapar i faig l’últim pas. Es pot fer, però si caus des d’allà semblaràs el tarzan de les mones fins quasi tornar a la R. Acabo de pujar fins al capdamunt del pilar i entro en un diedre. Collons un altre “aleje” important!! inclús més que l’anterior, però per sort hi ha uns cantarros d’escàndol. Sé que no cauré, o sigui que tiro amunt navegant per terreny desequipat només vigilant que no se’m trenqui cap presa. Trobo parabolts i segueixo per terreny fàcil fins la reunió. Arriba l’Àngel a reunió i comença la discussió. “Si el llarg de baix era 6b+, aquest el posen com a més fàcil? Àngel, company, hem arribat a dalt, però crec que en l’orientació pel laberint d’expansions no hem pas reeixit…”
Descens:
Fem un ràpel de 50m, volat en la major part del seu recorregut, que ens deixa al peu de la Diedre Tall d’Oca. Tot seguit, desfem el camí d’aproximació fins al vailet, i seguim avall fins a l’esplanada on hem aparcat.
Comentaris:
El que és curiós, és que segons el llibre de ressenyes que consultem a posteriori, aquest 6c sense nom té una reunió on mor la via, però cap dels dos va veure aquesta reunió. La pregunta és: realment hi ha una reunió?? Sempre queda feina pendent per la pròxima jornada….