La Addictes al Dissolvent és una altra feina fina del Komando Ripollès a la Dent d’en Rossell. L’estil és inconfusible: netejada a consciència i equipada pels bons i pels no tant bons. Així doncs, sempre tindrem una roca excel·lent amb tots els passos ben assegurats amb parabolts. Tot i que trobarem algun tram molsut, a penes causa molèstia, i en quant al nombre d’assegurances, doncs són per xapar al gust del consumidor. Gràcies.
La via ens ofereix 6 llargs de placa de gneis pirinenc, amb 3 desploms atlètics a superar i un diedre fissurat al L3 ben “disfrutón”. Es poden empalmar L1+L2, L3+L4 i L5+L6 amb cert criteri alhora de xapar les assegurances. És una via que l’he gaudida de valent i que recomano per a tothom, des de neòfits fins a dinosaures tot passant per bous, vedells i tota la família de remugants que queda entremig.
Tot seguit us deixo la ressenya dels equipadors i el vídeo de la jornada:
Valoració: ****
Orientació: Sud-Est
Grau: 6b
Recorregut: 150m
Equipament: Totalment equipada amb Parabolts i 1 clau
Material: 12 cintes exprés + R’s (20 cintes empalmant llargs)
1era Asc. : Juny 2015. Àngel Rafart i Sergi Martínez
Cordada: Enric Santanach (Solitari)
Aproximació
Arribem al poble de Queralbs i tirem per la carretera de Fontalba. Ben aviat farem una paella d’esquerres que ens conduirà a una recta que creua amb el camí que puja cap a Núria. Aparquem el vehicle al voral esquerra de la carretera en les immediacions de la intersecció.
Tirem amunt per un bonic camí fins a un cartell:
En aquest punt trencarem a l’esquerra pel camí secundari del Roc del Dui. Passarem per l’Oratori del Corbell, preciós i amb bones vistes.
Ben aviat, a mà esquerra ja tindrem un bona panoràmica de la Dent d’en Rossell i del Contrafort.
Enmig del Bosc dels Bedolls trobarem un últim cartell on hem de seguir en direcció Núria pel Roc de Dui.
Al cap de poc el camí és creuat per una construcció de pedra per la canalització d’aigua. En aquest punt a mà esquerra hi veurem un lloses de pedra on hi ha les primeres fites a seguir.
Anirem seguint les fites que ens conduiran pel límit entre la tartera i el bosc.
Passarem pel peu del Contrafort, el qual vorejarem per la dreta en direcció a la paret de la Dent. Tot això anar seguint les fites fins a un recordatori d’un esquiador mort.
A partir d’aquí ja només queda acabar d’arribar a la feixa on neixen les vies. Caldrà divisar l’inconfusible gendarme de la via dels Duis i a la seva esquerra veurem un sostret en forma de ‘L‘ invertida. A la dreta d’aquest sostret, en la placa sense molsa, comença la nostra via.
Via
L1+L2 (25m, 6a+ / 20m, V+): Iniciem l’escalada per una placa senzilla xapant les dues primeres assegurances fins a la base del primer desplom, que és el que dona el grau al llarg i que agafarà en fred a més d’un. El supero deixant l’assegurança a la meva esquerra. Tot seguit entrem en una placa xula que es deixa fer bé i que ens acompanyarà ja fins al final del L2. Només a destacar un pas en un esperonet a la meitat del L2 que m’entreté un ratet per llegir-lo bé.
L3+L4 (35m, 6b / 15m, 6b): Comencem el llarg per una placa molsuda. Tot i haver-hi molsa, les preses es poden agafar bé i a penes causa molèstia. Veig que la ressenya marca 6b, però no puc donar massa més informació al respecte… Pot ser sí que hi havia un tram més fi… Seguim en placa més senzilla fins arribar al peu d’un diedre fissurat que tomba a la dreta, per mi un dels trams més bonics de la via amb moviments xulos i bona ganda. Sortim del diedre per tornar a anar recte amunt per una placa fàcil de la qual sortim tibant de l’herba (Matojo-Tracción!). Passem un ressalt més i arribem a la reunió, la qual si empalmem llargs no recomano xapar, i anem directe al segon desplom de la via que es troba a l’inici del L4. Suposo que es pot passar de maneres vàries, inclús en A0, però jo opto per col·locar-m’hi bé: mà esquerra en una presa guapíssima que hi ha al bell mig del desplom, mà dreta en regleta roma sobre el desplom i manxada fins a la bona que agafem amb l’esquerra. Tot seguit, seguim amb passos desplomats, però amb molt bona presa fins a la xapa. Només ens queda un tramet de placa en Vè grau i acabem el llarg.
L5+L6 (30m, 6a / 25m, V+): Al principi del L5 veiem com la Via dels Duis creua amb la nostra via. Seria bona opció agafar la Via dels Duis en cas que tinguem pressa i vulguem sortir més ràpid de la paret ja que ens trobem a l’últim llarg de la Duis. Ara bé, allà sí que hi ha molsa! Si optem per seguir per la Addictes, de seguida ens trobarem amb el tercer desplom a superar, per mi el més estètic dels 3. El xapatge mentre estàs ja totalment penjat sota el desplom i la sortida rebotant la mà dreta són passos molt bonics. Acabarem de sortir del pany de paret amb un pas de flanqueig cap a l’esquerra amb bona presa. A partir d’aquí som-hi amunt en placa de Vº/V+ amb un tramet final cobert de liquen fins a la reunió cimera.
Descens
Sortim en direcció a l’evident cresta rocosa que ens queda a mà esquerra. De seguida trobarem fites que ens conduiran cresta avall fins a un ressalt on hi ha una corda fixa. Tot seguit uns metres més i ens trobarem al coll, on a mà esquerra comença la gran feixa herbosa que ens condueix altra vegada fins al peu de via. Des de la feixa només cal desfer el camí d’aproximació fins al vehicle.
Comentaris
Per l’equipament i les línies de ràpel netes de cantells vius recomano aquesta via per fer en la modalitat de solitari.
Altres vies veïnes que poden ser d’interès: