Ei bous!! I boues (??)!! En aquesta ocasió us explico una ruta per fer metres a la Dent d’en Rossell, i combinar llargs totalment equipats, totalment desequipats, i també semiequipats, on predominarà l’escalada plaquera sobre gneis, on a vegades malauradament apareixerà l’amiga pesada que ningú ha convidat a la festa: la molsa… No ens escaparem d’algun que altre rostoll i un curt passeig per una feixa. Tot i això, la majoria són llargs bons, per gaudir i inclús vibrar en algun tram.
La ruta es tracta d’enllaçar els 5 primers llargs del Somni d’en Rossell amb la via dels Duis, a través d’una curta caminada per la feixa d’on parteixen vies prou conegudes com Tardor d’en Nebjeperura, la Diedre Primavera etc. Obtenint com a resultat de l’enllaç, una ruta de 9 llargs, 320m 6b (V oblig), amb els 5 primers llargs equipats en abundància amb parabolts, i els 4 llargs següents semiequipats (primer llarg de la Duis només R).
Aquí us deixo la ressenya de la ruta i el vídeo de la jornada:
Valoració: ***
Orientació: Sud-Est
Grau: 6b (V oblig)
Recorregut: 320m
Material: 15 cintes, friends fins al Cam #3, joc de tascons
1era Asc. : Somni: Pau Escalé i Xavier Dorca (2006). Duis: Joan F Brusi i Joan Jover (1981). Reeq: J.Jover, J.Solé, Luichy (2006).
Cordada: Àngel López & Enric Santanach
Aproximació:
L’aproximació al peu de la Somni d’en Rossell es pot fer tant per baix com per dalt. Per baix és més còmode, però la tornada es fa més llarga. Bé, en tot cas, us explico l’aproximació per dalt que és el que vam fer nosaltres.
Aparquem el cotxe a la última paella d’esquerres abans d’arribar a Fontalba. En aquesta ocasió a les 7:00h del matí hi trobem una furgo i un turisme amb gent dormint. Va vinga que ja ha sortit el soooool!!! Bé, quasi. Es nota que el confinament ha afluixat un grau. Quan es lleven ja estem tirant recte avall a tot drap pel bosc cremat. Seguim fins a trobar un corriol ben marcat, que el seguim cap a l’esquerra. El corriol aviat es dilueix i a mà dreta ja intuïm el cim de la Dent. Seguirem avançant entre el bosc i el prat herbós del capdamunt de la Dent fins a una petita zona de roques que ens convida a endinsar-nos cap al bosc. Ho fem, i seguim avançant bosc a través en sentit nord, és a dir, caminarem pràcticament en perpendicular a la pendent, que no és poca, per tant amb certa tendència en descens. Anirem trobant fites, però no us mateu a buscar-les, serà més una confirmació que aneu bé, que no pas per guiar-vos. El propi relleu ens anirà guiant en la bona direcció. Al cap d’una estoneta de bosc, trobarem un pany de paret que ens convida a tirar avall, tot seguit trobarem una petita tartera, que descendirem quasi tota, per sortir-ne cap a l’esquerra. Seguirem la tendència general fins que trobem un altre pany, el qual precedeix una paret infranquejable, per tant tornem a tirar avall amb decisió. Aquí encara hi ha alguna tímida congesta de neu que encara aguanta, agonitzant i conscient de la seva batalla perduda contra la primavera… Trobem una tartera, més gran que l’anterior i la descendim tota. A partir d’aquí, la zona transitable ja és més tancada i per tant no té pèrdua. Seguim descendint entre la paret per l’esquerra i el cingle per la dreta fins arribar l’antic camí del cremallera. Un cop allà, girem dreta i seguim en baixada, passem el túnel i al cap d’uns metres trobarem una porta metàl·lica de la instal·lació del cremallera a mà dreta amb un número 3. Seguim uns metres més i la paret fa cantonada donant lloc a una àrea més àmplia. En aquest punt, tirem uns metres més estant atents a un caminet que s’enfila per la dreta. Pugem escodrinyant la paret fins a veure la línia de parabolts: és l’inici del Somni d’en Rossell.
Ruta:
Tot seguit una foto de Joan Jover on us marco aproximadament la ruta seguida, en blau escalant i en vermell caminant per la feixa:
L1 (15m, 6b): Més que un llarg és un curt. Són només 15m en tendència a la dreta que ens deixaran al peu d’una placa tècnica, que és el L2. A l’inici la roca és marronosa i sense liquen ni molsa, ben diferent doncs de la resta de la via que és més aviat grisa, plena del característic liquen i amb molsa en algun trams. A les primeres 5 xapes desploma una mica, tot i que canto no n’hi falta pas. El grau li dona un pas a l’altura de la 4arta xapa que t’has de mirar una mica com t’hi poses. Un cop passat, el pendent afluixa i ja no cal bufar gaire més fins arribar a la reunió, la qual és penjada i no massa còmode.
L2 (35m, 6a): Llarg tècnic d’escalada en placa. Molt guapo. Avances de regleta a regleta que, tot i que petites, són bones; de les que es deixen apretar amb gust. Els peus els has d’anar buscant i en algun cas la molsa et fa apretar les dents, i perquè no dir-ho, el cul també! No sé si per tota la ferralla que portava per fer la Duis o perquè no vaig veure un peu, però hi ha algun pas d’adherència que crec que si digués 6a+ ningú es queixaria.
L3 (25m, IV): Llarg de tràmit. És un rostoll per grimpar i caminar fins al peu d’un contrafort. Aquí en Pau i en Xavier van saber aprofitar cada centímetre quadrat de roca que van trobar.
L4 (40m, V): Llarg per enfilar-se per una pilastra “disfrutona”. Té un sostret a superar tibant d’un foradàs. Els més baixets no arribaran al forat, i segurament trobaran el Vè grau una mica collat.
L5 (55m, V): Si el L3 és un rostoll, aquest és un RRRROSTOLL. Primer uns ressalts, després una mica de caminar, i finalment una placa tombada evitable que ens deixa a la gran feixa herbosa d’on parteixen tantes altres vies de la Dent.
Feixa: Ens trobem a l’extrem dret de la feixa i la via on anem és de les primeres per l’esquerra, per tant caminem uns pocs minuts en direcció al gendarme característic que presideix el primer llarg d’una de les grans clàssiques de la Dent: La via dels Duis.
L6 (35m, IV o V+): És un llarg on realment no calia pas malgastar ni temps ni ferro, per tant desequipat. Es comença per sota del gendarme en IV grau, i quan arribem a aquest, podem escollir entre escalar-lo per la dreta seguint en IV grau, o per l’esquerra en V+. Oficialment, la via dels Duis puja per la dreta, mentre que l’esquerra del gendarme és territori de l’Enllaç de St. Petràs, però bé, el fet és que podem escollir. En ambdues bandes hi ha una fissura de cine que s’ho traga tot, per tant, a gaudir-ho! Sobre el bell mig del gendarme, a la base d’una gran placa, trobem equipada la còmode reunió.
L7 (45m, V+): Per mi el millor llarg de la Duis (seria el seu L2). És un gran placa, que tot i no ser difícil d’escalar, sí que ho és d’equipar, i ull amb l’orientació perquè quan xapes un parabolt no veus pas el següent, no essent la línia massa evident. Col·loco únicament un tasco petit i un Totem groc en tot el llarg. Trobo 5 parabolts i un clau. En el quart parabolt es nota que el grau puja i la molsa més. Vaig del quart al cinquè parabolt sense col·locar res (potser es pot, però jo no ho vaig veure), i hi ha un bon grapat de metres. I del cinquè fins a reunió, també sense col·locar, però és molt assequible. Recomanaria anar sobrat de grau en aquest llarg i/o bé de cap.
L8 (25m, V+): Comencem en travessa a l’esquerra, fins a col·locar un friend per evitar pèndol i llavors enfilem amunt fins a un desplom amb bona presa, a superar amb un pas atlètic protegit per l’únic bolt del llarg. Seguim en tendència a la dreta tot col·locant flotants fins a la R.
L9 (45m, IV+): A l’inici m’enfilo per una placa en tendència a l’esquerra protegida per una expansió. Un cop superada trobarem una reunió intermèdia, bé, de fet dues, una amb 2 burils podrits i una al costat amb parabolts. Xapo un dels parabolts i gas. Després ve una fissura guapa, amb unes bones llastres, que es deixa equipar bé; llàstima que és curta. Tot seguit, el relleu em convida a tirar una mica a la dreta, i hi vaig, però no traieu l’ull de l’esquerra perquè és per allà. Arriba un punt, on a mà dreta tinc un pany de paret amb roca marronosa, neta de molsa i amb una “ristra” de parabolts que desentona totalment amb la tònica de la Duis. És bàsicament perquè no és la Duis, si no la Addictes al Dissolvent. Per altra banda, a mà esquerra hi tinc una placa grisa amb gangrena molsuda i… això ja em sona més….
Confirmo que és la Duis al veure com treu el nas un parabolt assetjat per la molsa. Estic realment temptat de tirar per la Addictes… de fet ho recomano, tant per la roca, com per poder allargar una mica més la ruta. Tot i això, escullo la placa fosca perquè ja anem de tard, i perquè fer una via sencera de tant en tant també està bé… Tot seguit, s’arriba a una còmode reunió de cim, amb unes vistes molt xules, que et deixen un bon sabor de boca per acabar la jornada.
Retorn:
Ascendim en tendència a l’esquerra en direcció al bosc cremat per desfer el camí d’aproximació. La pujadeta es fa un mica dura, però en una mitja hora arribem al cotxe.
Comentaris:
En el primer tram del L2 de la Duis (el L7 de la nostra ruta) es pot agafar a mà dreta l’Enllaç de Sant Petràs, que segueix en travessa cap a buscar la R3 de la Diedre Primavera. En el llibre de Escalades al Ripollès marca una reunió al mig de la travessa. Que marqui reunió no significa que n’hi hagi, si no que s’hi pot muntar. D’aquí la meva pregunta: Algú sap si hi ha reunió amb expansions? O cal fer una reunió d’aventura? Si algú ho sap del cert, siusplau, deixeu resposta a comentaris. Gràcies!