Us agrada la paella de mar i muntanya? L’entès en paelles és, com a bon valencià, el meu company de cordada, en Tomi. Aquesta via és una mica això, mar i muntanya. Les contínues vistes a les illes Medes, que milloren a mesura que vas ascendint, i un calcari marí de qualitat suprema fan d’aquesta via tota una experiència 5 estrelles. Pel que fa a l’aproximació és quasi inexistent i el retorn un curt passeig. Les reunions còmodes i està totalment equipada amb parabolts, i algun pitó, cosa que ens permet anar lleugers i gaudir d’una escalada plaent sobre forats i regletes en roca híperadherent.
Us deixo la ressenya i el vídeo de la jornada:
Valoració: *****
Orientació: Sud
Grau: 6a+ (V+ oblig)
Recorregut: 135m
Equipament: Parabolts i algun clau
Material: 12 cintes + R
1era Asc. : 2012 Zollo Pintiado i Pep Castro.
Cordada: Tomi & Enric
Aproximació
Deixem el vehicle al carrer Atlàntic de l’Estartit, aproximadament a sota de l’antena de Rocamaura. Per ser més exactes, el deixem aquí:
Del mateix parking surt un corriol que en menys de 5 minuts ens portarà amunt i en tendència cap a l’esquerra fins al peu de via. Estem atents a la paret fins a veure el primer ressalt de la via:
Via
A la ressenya indica 5 llargs. Nosaltres vam encadenar el L4 (20m) i el L5 (15m) en un sol llarg de 35m.
L1 (30m, V+): Els primers passos de la via han sorprès a més d’un fins no trobar la seqüència correcta. Comencem en placa tombada per més amunt trobar terreny més vertical, inclús amb alguna panxa a superar, però sempre amb presa ben agraïda. En aquest llarg veiem la tònica de l’equipament: totalment equipada, però cal escalar entre assegurances.
L2 (30m, 6a+): Comencem per terreny senzill i tombat fins arribar a un pany de paret marronós i vertical on es concentra la dificultat del llarg. Al principi d’aquest pany hi ha un pas de regleta petita que deu ser el 6a+, perquè un cop superat, de seguida trobem uns forats d’aquells que sents cantar el àngels quan hi poses la mà. Després d’aquest pany, tornem a l’escalada disfrutona en placa tombada fins a un sostret marronós que esquivarem per la seva esquerra amb un pas a resoldre, que ens deixarà a una petita feixa, on xapem un clau, i ja veiem la reunió a pocs metres.
L3 (10m, II): Llarg de tràmit per fer un flanqueig cap a buscar la base de la següent placa. Cal dir que des de la mateixa R2 hi ha una espectacular placa vertical que d’estar equipada seria una més que interessant alternativa al L4 de la ressenya. A veure si en Zollo i en Pep s’hi animen 😊.
L4 (35m, 6a): La R està situada en un desplom que podem encarar directament tibant d’unes preses d’escàndol, o podem esquivar la panxa per l’esquerra agafant-nos d’unes fissures. Seguim un tram vertical amb aquesta tònica per entrar en una zona més tombada d’escalada per blocs de roca, fins a arribar a la base d’una espectacular placa vertical esquerdada on desapareixen notablement les punxes característiques d’aquesta roca. Entre la primera i la segona xapa d’aquesta placa hi trobem uns passos en regletes més petites on es concentra la dificultat del llarg, ja que de seguida tornem a unes preses ben plaents que ens condueixen al sistema de lloses finals, fins treure el nas per sobre de la última llosa i tenir, ara sí, una visió 360º sobre el golf de Roses, les Medes, l’Estartit i més enllà. Aquesta és la única reunió penjada, tot i que prou còmode, de la via.
Descens
Anem a buscar la pista que ens queda a l’esquerra tot sortit de la via, i la seguim fins al primer revolt, d’on surt un corriol que segueix en direcció oest. El seguim estant atents a un desviament en clar descens en direcció sud encapçalat per un arbre on hi podem veure una X blanca i verda. Seguim el corriol que ens conduirà fins una tanca antidespreniments que rodegem per la dreta tot arribant al carrer Montseny, el qual seguim en l’únic sentit possible fins al cotxe.
Comentaris
- En el descens, si enlloc de tirar pel desviament de la X blanca i verda, seguim pel corriol uns metres més es pot visitar la Torre Moratxa, declarada bé cultural d’interès nacional. https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Moratxa
- Via combinable amb el sector d’esportiva de Rocamaura, pel qual passem molt a prop en el camí de descens.
- Via combinable amb la via semiequipada Maño, paral·lela a la Poseidón i molt bona també.