La Stoc de Coc és una gran clàssica de la paret del Devessó, a Malanyeu. És també una monument calcari dedicat al formatge de Gruyere … Escalada sobre plaques verticals de forats que contenen, diuen, un dels millors llargs de Catalunya. Evidentment és un tema subjectiu que depèn del què busquis en l’escalada, ara bé, és cert que el L2 és prou llarg, vertical, sostingut en el seu grau i immers en un entorn bell i calm, que juntament amb el solet i la banda sonora de les esquelles, es converteix en una experiència de mindfullness de difícil caiguda en l’oblit. Després del L2, trobem una gran feixa que separa la via en dues parts ben diferenciades. Pel que veig en les piulades, el més habitual és prendre en aquesta feixa la via Monges Mascles fins al cim, i ara ja entenc el perquè… Els dos llargs superiors de la Stoc de Coc són tant bons com durs, sobretot el L3, i la meva opinió personal és que hi ha certa incoherència entre el grau dels llargs inferiors i els superiors. O bé el Senyor Martorell, al qual agraeixo haver parit aquesta via, va menjar molts espinacs a la feixa, o em costa d’entendre la graduació proposada. Insisteixo que és la meva opinió personal, però essent coherents amb el grau del L1 i L2, que opino molt correcte, el L3 és un 6c com una catedral i el L4 un 6a+, i ho comparteixo perquè si aneu justos amb el grau indicat a la ressenya, millor porteu maillons o material per trampejar. Sigui sortint per Monges Mascles o no, és un via d’obligada ascensió per tot escalador que es deixi caure per aquest raconet preciós del Berguedà.
Tot seguit us deixo la millor ressenya que he trobat i el vídeo de la jornada:
Valoració: *****
Orientació: Sud
Grau: “6b”
Recorregut: 125m
Equipament: Parabolts. Totes les reunions rapelables.
Material: 18 cintes exprés
1era Asc. : 1992, X. Martorell
Cordada: Enric S. (Solitari).
Aproximació
Aparquem el vehicle al costat del camp de futbol de Malanyeu.
Us deixo el mapa d’accés, del blog toporoc, que està molt ben fet i poques explicacions més calen per arribar fins a les immediacions de la via en uns 15 minuts.
Una vegada ens acostem a peu de paret havent seguit el mapa, trobarem una roca característica que té aquesta pinta:
Estant davant d’aquesta roca, mirant cap a la paret, la via ens queda uns metres cap a l’esquerra, just davant d’un gran arbre. Es pot començar l’escalada des de just davant d’aquest arbre, o bé salvar el primer ressalt pujant per aquí:
Via
L1 (30m, V): El primer llarg ja ens ensenya quina serà la tònica de la via. Forats i més forats… la roca és bona i el tram és vertical, però amable, perfecte perquè la sang comenci a circular. És un llarg que es farà curt!
L2 (55m, V+): Aquest és el llarg estrella de la via, uns dels millors de Catalunya segons alguns. Vertical, ben assegurat i sostingut en el V+; anirem fent de forat a forat, sense pressa però sense pausa, gaudint de cada moviment i de l’experiència, fusionant-nos amb la roca i l’entorn. Quan ens quedin uns 5m per arribar a la feixa, trobarem una reunió, però cal tenir en compte que hi ha una altra reunió en un arbre de la feixa. En cas de fer la primera reunió, llavors caldrà fer una mini-llarg de 5m (grimpada) que segurament farà més nosa que servei. Que cadascú decideixi…
L3+L4 (25m, “6b” + 15m, “V”): Des de la feixa, caldrà fer un flanqueig cap a l’esquerra (recomanable fer-lo assegurats) fins a una repiseta que queda amagada darrere de l’esperó que cal travessar. Trobarem 3 parabolts per fer la reunió al peu del llarg. Iniciem l’escalada i ja veiem que les preses s’han fet petites, però es deixa fer fins a la tercera xapa, on tot seguit comença la festa. A partir d’aquí cal apretar de dits, els bidits i alguns monodits estaran en el menú, i pel que fa als peus, caldrà fer-hi punta perquè els forats són petits i costen de veure un cop superats, i per més inri resulta que si no col·loques bé el peu patinaràs, cosa que es tradueix en encara apretar més de dits i anar aguantant. Tècnic i continuïtat! Anem trobant senyals d’abandonament en les properes xapes. La tònica és aquesta fins al final del L3, en una repiseta que ens queda a la dreta. El peu em patina en dues ocasions. En la primera les falanges aguanten l’estrebada, però la gravetat no es dona per vençuda i en la segona me’n vaig avall jo, motxilla i tota la ferramenta. Som-hi que no ha estat res! Sort que el L4 és, igual que el L1, un Vº…. Hi ha una petita lleixa que permet un flanqueig cap a la dreta, però després d’explorar una mica, decideixo que el més senzill és tirar recte amunt des de la mateixa reunió. Em descobreixo a mi mateix tibant d’un bidit a cada mà, per anar a un altre bidit i tot rebotant el peu per trobar algun presa se m’escapa el riure pensant: cinquè…. (minut 6:08 del vídeo…) Xapem la primera! i seguim… el grau va baixant paulatinament a mesura que anem ascendint, però ben a poc a poc. No és fins a les dues últimes xapes i fins a la reunió, que és un Vè com el del L1. Després de l’apretada dona gust agafar la cadena cimera! Cal dir per això, que en el meu cas la gustera és breu, perquè al fer-la en solitari, em toca baixar i tornar-hi!!!
Descens
Es pot rapelar la via fins al peu, i desfer el camí d’aproximació, però no és la meva opció escollida.
Des de la reunió cimera fem una grimpada d’uns poc metres fins al cim de la cresta. Una vegada a dalt comencem a crestejar cap a la dreta (Est). Farem uns quants passos per blocs i aviat apareixerà un caminet, que seguirem fins a una casa. Passarem per davant de la casa deixant-la a mà esquerra, i veurem una fita a la nostra dreta. No fem cas de la fita i seguim per la pista que fan servir els vehicles per arribar a la casa. Ben a prop de l’entrada de la casa, trobarem un arbre amb marques grogues i blanques. En aquest punt trenquem a la dreta camí avall a través del bosc.
Passarem un vailet, creuarem el rierol i pujarem uns metres fins a una pista que seguirem en la mateixa direcció que portàvem fins a la casa El Llomà. Seguirem per la pista on aviat haurem agafat prou distància per tenir una panoràmica de les parets.
La pista ens tornarà cap al camp de futbol on hi tenim el vehicle aparcat. En total uns 30minuts.
Comentaris
Quan faig el L3+L4 per segona vegada (top rope solo) encadeno els llargs i constato que les meves sospites sobre el grau queden confirmades. És dur i tècnic. Per mi clarament 6c.