Després d’una mala ratxa de parets molles i vies perdudes, finalment fem quelcom amb prou interès com per ser posat en negre sobre blanc. Ens han obert la gàbia, i hem sortit dels nostres caus com animals esperitats i amb el destí molt clar: Montserrat!! Massa temps sense passar per la Ca la Montse… Concretament, ens dirigim a la via Son de la llarga, al Trió Est dels Pollegons de l’Artiga Alta. Tot i que hi ha restriccions que afecten a l’escalada ( 1 Gener – 31 Juny) al Trió del Mig, no és el cas del Trió Est. És una via, que tot i no ser massa llarga, és molt variada i completa, oferint-nos llargs de caire esportiu, i d’altres de tall clàssic, trams explosius, d’altres més d’equilibri, tècnica i resistència, diedre, off-width etc i tot amanit amb una bona dosi d’ambient.
Tot seguit us deixo la millor ressenya que he trobat i el vídeo de la jornada:
Valoració: ****
Orientació: Est
Grau: 7a (V+ oblig)
Recorregut: 120m
Equipament: Semi-equipada amb spits, burins i claus. Reunions rapelables amb spits i algun parabolt.
Material: 18 cintes i friends fins al Cam #3. Opcional: Tricams i Ball Nuts.
1era Asc. : 1993 Ricard Darder i Joan Rovira.
Cordada: Àngel López & Enric Santanach
Aproximació
Deixem el vehicle a l’enorme parking del restaurant La Vinya Nova. Seguim el camí en direcció Collbató fins a trobar un desviament a mà esquerra amb uns troncs clavats a terra a mode de pilones per impedir el pas dels vehicles. Seguim el camí fins a l’inici d’una riera seca, que és la canal de l’Artiga Baixa o de les Dames. En aquest punt hi ha també un camí que surt cap a l’esquerra encapçalat per un arbre amb un marca verda: NO seguir per aquest camí. Enfilem per la canal fins a una bifurcació on veurem a l’esquerra un punt verd en una roca. El punt queda una mica amagat. Si no el veieu, agafeu a l’esquerra igualment i als pocs metres trobareu una indicació inconfusible en forma de fletxa verda; és l’inici de la canal de l’Artiga Alta.
Seguim remuntant per aquesta canal que no té pèrdua. Tot i això anirem trobant marques en forma de punt verd com aquest:
El Trió Est aviat començarà a treure el nas per sobre de l’arbrada:
Arribarem en un punt on la canal s’eixampla clarament:
Seguim fins arribar en el punt on la canal altra vegada s’estreny i es torna més vertical. En aquest punt buscarem a mà dreta un caminet que ens permetrà vorejar el peu del Trió Est tot passant per la cara sud i fins a la cara Est.
El caminet desemboca en una canal terrosa que puja paral·lela a la cara Est, on hi ha la nostra via, i que per tant remuntarem estant atents a la paret fins arribar al peu de via, que té aquesta pinta:
Via
L1 (25m, IV): El primer llarg, tot i que no és difícil, està poc equipat i hi ha bastanta roca solta. Aquest ens deixa en una còmode lleixa des de la qual, cap a l’esquerra entrarem ja a la paret. Comentar que aquest llarg és compartit amb la seva via germana, la Sioux Party, que surt d’aquesta lleixa cap a la dreta i que és una via ben equipada per ‘apretar’ de valent.
L2 (30m, 7a): Sortim cap a l’esquerra i ens col·loquem a sota del desplom. El primer pas per entrar a la paret és molt dur (per mi). Es tracta d’una microregleta a la mà dreta i un peu esquerre prou alt i precari per aixecar-se i fer un moviment dinàmic llarg cap a una presa dolenta amb la mà esquerra. El pas està protegit amb un burí podrit i sortit. Estem en el primer pas, o sigui que a l’haver-hi un mínim tros de corda entre escalador i assegurador, vol dir que en cas de caiguda, cosa molt probable, transmetrem el màxim esforç a la precària assegurança. Veient el panorama, faig un A0 per entrar a la paret i partir d’aquí sí, gas a fons. Progresso pel desplom amb passos atlètics i algun dinàmic sobre forats sobats, xapant un segon burí i un spit. Ara queda un pas d’equilibri sobre roca polida per xapar, amb finura, l´últim burí del tram de 7a que ens deixa a la base del diedre.
El diedre de 6b és vertical i fi. Al principi polit i després no tant. Moltes mans han passat per l’inici del diedre buscant, sense èxit, una presa millor. Diedre tècnic d’anar fent a poc a poc, però sense encantar-se, i que exigeix un bon repertori d’escalada de peus. Quant de temps sense tocar el ‘conglo’ montserratí! El llarg està ben assegurat, i si tens el grau de 6b montserratí no cal col·locar res, per tant recomano que no feu com jo portant tota la ferralla al damunt, perquè us farà més nosa que servei, sobretot en el primer tram. Col·loco un tascó prescindible a 2 metres de la R. Llarg molt guapo Montserrat Style.
L3 (30m, V+): Llarg més agraït que l’anterior, però molt menys equipat. Comencem per la placa tot xapant una escarpia amb anella d’aquestes de lligar-hi el cavall. Seguim en tendència a la dreta fins arribar a la fissura que ens acompanyarà un bon tros, i on hi anirem col·locant flotants. També anirem trobant alguna què altra expansió. Al tram final la fissura s’eixampla i no hi podem col·locar res. L’Àngel ho soluciona tirant per la placa amb un “aleje” fins a la R.
L4 (30m, V+): L’últim llarg és semblant a l’anterior. Pugem entre placa i fissura, que en alguns moments és prou ampla com que pujar en off-widht, cosa que s’agraeix. Llacem un arbre penjat i des d’allà tirem per la placa. Veig un parell de parabolts que van per l’esquerra. Diria que no són de la via. No els xapo i segueixo recte amunt per la placa salvant un aleje important llaçant un minipont de roca amb un cordino i d’allà ja sí, fins a la reunió cimera.
Descens
Cal rapelar per la mateixa via. Amb cordes de 60 rapelem en línia recta des de la reunió cimera fins a la R2, i des d’aquesta fem un ràpel amb un bon tram volat fins ben bé al peu de via. Tot seguit desfem el camí d’aproximació fins al cotxe.
Comentaris
Intento explicar amb prou detall el camí d’aproximació perquè el primer dia anàvem amb els papers molls i no vam trobar la via…
Degut al vent se’ns enganxa una de les cordes de ràpel en l’arbre penjat del L4.
Els 3 llargs superiors són tots bons, però especialment el L2, que t’agafa en fred i et posa les piles.
Espero que tornem per la zona per fer la Sioux Party que pinta molt guapa. Si algú l’ha feta i vol comentar, endavant!