Tot i el seu apocalíptic nom, en el nostre cas ens hi han cantat els àngels… Via breu, intensa, inesperada i per tant inoblidable. Afortunadament, amb l’aproximació ja arribes escalfat al peu de via, perquè aquesta comença amb caràcter, segueix amb una placa fissurada prou tècnica i remata amb un llarg aeri bonic i espectacular. En tot el seu recorregut gaudim de roca excel·lent, neta i sòlida. Equipada amb parabolts en els trams més difícils, o on no es pot col·locar res.
Una joieta situada al Cingle de Palanca, camí de Núria, així doncs en un entorn alpí de gran bellesa. En el nostre cas, tot i que nevat, a la paret amb el solet i absència de vent, s’hi estava de perles.
Tot seguit us deixo la ressenya i el vídeo de la jornada:
Llibre Escalades al Ripollès de Luis Alfonso
Valoració: ****
Orientació: Sud Est
Grau: 6b+
Recorregut: 100m
Equipament: Semi-equipada amb parabolts.
Material: 15 cintes exprés, Joc de Totems + Camalot del 3. Útil repetir Totem verd i vermell pel L2.
1era Asc. : 2020. Víctor Fernández i Ferran Rodríguez.
Cordada: Àngel López i Enric Santanach.
Aproximació
Arribem al poble de Queralbs i tirem per la carretera de Fontalba. Ben aviat farem una paella d’esquerres que ens conduirà a una recta que creua amb el camí que puja cap a Núria. Aparquem el vehicle al voral esquerre de la carretera en les immediacions de la intersecció.
Tirem amunt per un bonic camí fins a un cartell:
En aquest punt trencarem a l’esquerra pel camí secundari del Roc del Dui. Passarem per l’Oratori del Corbell, preciós i amb bones vistes.
Ben aviat, a mà esquerra ja tindrem un bona panoràmica de la Dent d’en Rossell i del Contrafort.
Enmig del Bosc dels Bedolls trobarem un últim cartell on hem de seguir en direcció Núria pel Roc de Dui.
Al cap de poc, el camí és creuat per una construcció de pedra per la canalització d’aigua. En aquest punt a mà esquerra hi veurem unes lloses de pedra on hi ha les primeres fites a seguir.
Anirem seguint les fites que ens conduiran pel límit entre la tartera i el bosc.
Veurem clarament la gran paret de la Dent d’En Rossell a la nostra dreta, i la del Cingle de Palanca, més discreta, a la nostra esquerra. Arribats al peu del cingle doncs, seguirem uns pocs metres cap a l’esquerra en busca del peu de via. Podem fer-ho arran de paret, o més allunyats per la tartera per tenir una millor perspectiva.
Fet i remenat, 45 minuts d’aproximació.
Via
L1 (35m, 6b+): El primer llarg comença amb un fàcil repetjó de 4 o 5 metres, amb fissura per la part dreta, que ens condueix sota un gran sostre, la base del qual ens ofereix una fissura invertida que insinua el camí a seguir per superar-lo. Al cim del repetjó inicial hi ha un petit, però còmode replà des del qual xapem el primer parabolt i comença la festa. La fissura no és del tot dolenta, però no ajuda que els peus siguin pocs i precaris. Amb més manya que força comencem el ball que la paret ens demana per anar avançant lentament, però amb solvència, fins deixar el sostre a l’esquerra i encarar el següent tram vertical equipat amb 2 parabolts més. Comença amb una gran fissura a l’esquerra. Buscant trobarem bones preses, però caldrà seguir jugant amb l’equilibri perquè la paret ens vol escopir avall. Quan la fissura acaba, toca sortir per la placa cap a la dreta, on ens espera una última apretada que exigeix altra vegada bona tècnica de peus per sortir airosos. Finalment, a la base d’un arbret que llacem, acaba el tram dur del llarg. La segona part del llarg és un tram semiequipat on la dificultat relaxa clarament. Un camalot del 3, un tòtem negre, un arbre… ens adonem de la bellesa de l’entorn i la qualitat de l’experiència, un parell de parabolts, gaudint com un nen petit, un tòtem taronja i… reunió!!!
L2 (30m, 6a): Aquest llarg té un parell de parabolts, la resta a amanir. Comencem per una placa, deixant un matoll a l’esquerra fins a caçar el primer parabolt. A l’esquerra hi tenim fissura, que ens demana posar-nos-hi bé en el seu inici per equipar-la. Hi entra un Totem verd i el Cam 3. Seguim la progressió, ja amb més comoditat, per la fissura i aquí aniria bé tenir el Totems verd i vermell repetits. L’Àngel opta per fer córrer el Totem vermell un parell de vegades fins la fi de la fissura on xapem l’últim parabolt. Només ens queda sortir cap a la dreta per la placa en busca de la reunió, que queda a l’ombra darrere d’un mur. Aquí fa rasqueta….
L3 (35m, 6b+): Comencem el llarg amb tot apretat, dits, peus i perquè no dir-ho, cul. El pas d’entrada al mur és duret, cal posar una mica de fe, sobretot en el peus, algun pràcticament en adherència, fins a xapar el primer parabolt, i progressar fins al segon, on a partir del qual les preses creixen, comencen a escoltar-se els cants celestials… Travessia aèria, bonica i espectacular que segueix un parell de parabolts més. Tot seguit, abandonem el balcó entrant a la placa superior, ara en tendència dreta a buscar un cinquè parabolt. En aquest punt, dubto de cap on tirar, la resposta és recte amunt per sortir de la vertical, i a on placa amaina, treure el caparró i veure com 2 expansions més ens indiquen el camí com engrunetes cap a la reunió (tendència esquerra). Només ens queda un últim tram fàcil i sense equipar, on es pot col·locar algun flotant fins al cim. En aquest llarg, tot i carregar tota la ferramenta, no col·loco res. Si voleu anar lleugers tingueu-ho en compte.
Descens
La última reunió de la via és compartida amb la de la via Tempesta de mitja tarda que transcórrer just per l’esquerra de la nostra via i la qual té totes les reunions rapel·lables. Així doncs, aquest és el camí recomanat per fer el descens. Nosaltres fem el descens en 3 ràpels, tot i que l’últim ràpel el fem des de la R1 de la nostra via que actualment hi ha un maillon, però pot desaparèixer en qualsevol moment, per tant la recomanació és seguir íntegrament la via Tempesta de mitja tarda.
Veient les distàncies s’hauria de poder fer en 2 ràpels, un primer de 55m fins a la R1 de la Tempesta de mitja tarda i un segon de 30m fins a terra. Per la morfologia geològica del rocam, les cordes són propenses a enganxar-se. Sempre serà bo tenir-les el més controlades possible durant el descens.
Comentaris
Si us heu de moure pel Ripollès i voleu anar ben servits, és altament recomanable comprar el llibre Escalades al Ripollès de Luis Alfonso.
I finalment només agrair a Víctor Fernández i Ferran Rodríguez pel seu temps i recursos invertits en la obertura d’aquesta via del judici final. Merci bous!