Via Bego-Miguel-Kush. Escalada Montserrat.

May 26, 2021Escalada clàssica

Una temuda tenosinovitis ha assetjat inesperadament la politja anular A4 del dit cor del meu company, cosa que ens porta en aquesta ocasió, a fer una bonica via de fàcil i homogènia escalada en placa sobre bona roca a la Miranda de Can Jorba. Estic parlant de la Bego-Miguel-Kush. El mateix peu de via és l’inici de dues vies més amb la mateixa tònica, però més curtes: La Sol Solet i la Escarboni Escapullini. Tot i això, d’aquests 3 itineraris que surten ben juntets, la Bego és la única que arriba fins al capdamunt de l’Agulla de Can Jorba. Amb tanta via fàcil per metre quadrat és habitual que es formin embussos, tant al peu de via com a mitja paret, tenint en compte que són freqüentades per escaladors novells. La meva primera via a Montserrat va ser la Escarboni Escapullini, quins records… Bé, per aquest motiu és recomanable evitar les hores punta, és a dir, o anar-hi molt d’hora o bé cap al migdia, però al voltant de les 9 és rush hour.

Us deixo la ressenya del Luichy i el vídeo de la jornada:

Ressenya d’en Luichy. Bego-Miguel-Kush.
Vídeo de la jornada.

Valoració:           ****

Orientació:         Sud

Grau:                   V-

Recorregut:        240m                    

Equipament:      Parabolts

Material:             10-12 cintes    

1era Asc. :          1999 Begoña Sánchez i Gustavo Máñez (fins R3). 2005 + Miguel.

Cordada:           Àngel López & Enric Santanach

Aproximació

Aparcarem el vehicle al parking de Can Jorba. Caminarem fins a la Masia de Can Jorba, que ens quedarà a l’esquerra mentre comencem a ascendir pel camí principal en direcció a la canal el Joc de l’Oca. Passarem per una bauma i arribarem a la canal. Sense creuar-la, tirarem amunt per la seva dreta orogràfica fins que ens trobem davant d’una paret vertical que és l’últim ràpel de la canal del Joc de l’Oca.

Paret de l’últim rápel de la Canal del Joc de l’Oca.

 En aquest punt, entrem per un corriol cap a l’esquerra i allà mateix, al costat d’un arbre, trobem el peu de via. 

Peu de via

Via

Tot seguit us descriuré el que nosaltres vam fer, que és el que mostra el vídeo, però ull que no quadra amb la ressenya.

L1 (25m, V-): Sortim amb tal relaxament que no mirem massa res i parem a la primera reunió que trobem. No sé si era de la Sol Solet o hi ha una reunió intermèdia, però fem reunió sense tenir en compte que el L1 de la Bego fa 45m.

L2 (20m, IV+): Tiro en placa agraïda fins a una lleixa on hi ha 2 reunions, una al costat de l’altra cosa que deu anar molt bé per alleujar els embussos a la vertical.

L3 (60m, IV+): Sí sí, 60m. Al haver fet el primer llarg de la Bego en 2 tirades ens pensem que estem al L3, el qual sabem que té 45m. El problema és que realment estem al L2 que en té 30. Quan el meu company fa els 30m li dic que encara n’hi falten 15 i que tiri. “Tira Tiraaaa!…” Ell tira, sense saber que la pròxima reunió la té a 45m! (realment són 35). És que no es pot anar relaxat… Se li acaba la corda, les cintes i la reunió no és enlloc. La té a 5m, però queda amagada. De tenir-ho clar podíem fer un curt “ensamble” i llestos, però just allà hi ha un arbre salvador on fa reunió.

L4 (50m, IV+): El nostre L4, ara sí, ja coincideix amb el L4 oficial. És un llarg senzill amb poques assegurances. Cal parar atenció perquè hi ha bastanta pedra solta que es pot fer caure en l’escalada o amb el moviment de la corda.

L5 (30m, V-): Aquest llarg és més vertical, amb un pas xulo a l’inici. Està més assegurat que l’anterior. Per mi el millor de la via.

L6 (40m, III+): Sortim en “trave” cap a la dreta per llavors enfilar recte amunt. Llarg fàcil amb només 2 assegurances en els seus 40m fins a la reunió de cim.

Des de la R6 seguim amunt uns 70m en segon grau fins al punt més alt on de seguida trobarem un arbre amb una instal·lació de ràpel.

Descens

Tenim vàries opcions.

Opció 1: Des de la R6 rapelar la via fins al coll entre l’agulla i la Miranda de Can Jorba, on remuntem la Miranda per anar a buscar algun dels sistemes de ràpels que ens portaran al peu de via.

Opció 2: Des de la R6 grimpem uns 70m fins al capdamunt on trobarem una instal·lació de ràpel en un arbre. Fem el ràpel d’uns 20m i seguim el camí cap a l’esquerra mirant la paret que hem rapelat. Abans d’arribar a la Roca Mur ens desviem cap a la dreta i arribarem a la canal del Joc de l’Oca, equipada amb múltiples instal·lacions de ràpel. És bona opció per allargar l’aventureta, ara bé, fer tants ràpels amb les cordes d’escalada pot acabar fent-se una mica pesat. Aquesta és l’opció que vam prendre nosaltres i que et dona la possibilitat d’accedir al peu de vies tant bones com la Drac Gos (100m, 6a+) i la Quira (75m, 6c+) per rematar la jornada a “lo grande”. Nosaltres no teníem prou temps…

Opció 3: Des de la Canal del Joc de l’Oca, la remuntem fins enllaçar amb el Coll de Muset i el Camí dels Francesos que ens retornarà tot xino-xano fins a la Masia de Can Jorba i al parking.

Comentaris

Una gran jornada d’escalada, amb barranc inclòs,  consistiria en fer aquesta via, per tot seguit baixar per la Canal del Joc l’Oca i fer la Drac Gos i/o la Quira.

Share This