Curta però imponent via d’estil alpí, on impera la verticalitat i l’escalada atlètica sostinguda en el seu grau. Trobarem 3 llargs de blocs i plaques fissurades amb un rocam sòlid i net de liquen. El primer llarg ja marca el caràcter de la via, i pots començar a intuir el que et vindrà més amunt on creixen les dificultats. Al segon llarg ens hi haurem d’aplicar, afinar la tècnica, llegir bé la roca i en algun pas confiar. Recorre algun tram aeri que conté els passos més espectaculars de la via. Ambient! El tercer llarg és més amable i ens permetrà acabar de coronar el contrafort amb més calma i gaudi.
La Via d’en Billy està ubicada al Contrafort, al costat de la Dent d’en Rossell. Aquesta via, juntament amb la via Quarcita, són a dia d’avui les més joves de la zona. Vies amb una bonica aproximació i en un impertorbable entorn d’alta muntanya.
Tot seguit us deixo la ressenya i el vídeo de la jornada:
Valoració: ****
Orientació: Sud Est
Grau: 6b
Recorregut: 100m
Equipament: Parabolts. Totes les reunions rapelables.
Material: 15 cintes exprés, joc de friends del 0,5 al 3, repetint 0,5 i 0,75. 4 opcional.
1era Asc. : Maig del 2020. Víctor Fernández.
Cordada: Enric S. (Solitari).
Aproximació
Arribem al poble de Queralbs i tirem per la carretera de Fontalba. Ben aviat farem una paella d’esquerres que ens conduirà a una recta que creua amb el camí que puja cap a Núria. Aparquem el vehicle al voral esquerra de la carretera en les immediacions de la intersecció.
Tirem amunt per un bonic camí fins a un cartell:
En aquest punt trencarem a l’esquerra pel camí secundari del Roc del Dui. Passarem per l’Oratori del Corbell, preciós i amb bones vistes.
Ben aviat, a mà esquerra ja tindrem un bona panoràmica de la Dent d’en Rossell i del Contrafort.
Enmig del Bosc dels Bedolls trobarem un últim cartell on hem de seguir en direcció Núria pel Roc de Dui.
Al cap de poc el camí és creuat per una construcció de pedra per la canalització d’aigua. En aquest punt a mà esquerra hi veurem un lloses de pedra on hi ha les primeres fites a seguir.
Anirem seguint les fites que ens conduiran pel límit entre la tartera i el bosc.
Veurem clarament la gran paret de la Dent d’En Rossell a la nostra dreta, i la del Contrafort, més discreta, a la nostra esquerra. Arribats al peu del Contrafort doncs, seguirem cap a l’esquerra en busca de l’evident diedre central. Podem fer-ho arran de paret, o més allunyats per la tartera per tenir una millor perspectiva.
Una vegada localitzat el diedre central, la nostra via comença just per la placa que queda a la seva dreta.
Fet i remenat, 45 minuts d’aproximació.
Via
L1 (30m, 6a): El primer llarg transcorre per una placa fissurada no del tot vertical, però amb alguns blocs que sobresurten i ens demanen moviments de desplom per superar-los. Tan bon punt comença el llarg, a l’altura de la tercera xapa, ja ens trobem algun pas que no és fàcil de llegir i ja deixa entreveure el caràcter de la via. Els cantells dels blocs a l’esquerra no són pas tan bons com poden semblar a simple vista, i la placa és bastant llisa. Un cop superat aquest pas anirem trobant mans bones a les fissures, sortints i cantells laterals dels blocs. Anirem ascendint poc a poc i bona lletra sense massa més obstacles a destacar. Tot i haver-hi fissures a manta, no és necessari posar cap flotant. La reunió és troba en una còmode feixa.
L2 (45m, 6b): Sortim en tendència a la dreta per un diedre desdibuixat de Vè grau. Es pot posar algun flotant, però no és necessari. Una vegada al capdamunt del diedre, tenim a mà dreta una placa amb fissura ampla a l’esquerra on comença la festa. L’entrada a la placa és fina fina, i segueix així un parell de xapes. Mencionar que en general tindrem una fissura ampla a mà, en la que fent córrer un cam 3 o 4 en A1 es poden fer meravelles, i evitar els passos més difícils i compromesos. Jo no portava ni el 3 ni el 4, però el 3 l’hagués posat per reforçar algun passatge. Bé, seguim, després de la placa fina entrem en el tram de grans blocs que més endavant entranya els passos més espectaculars de la via. Avanço sense masses problemes fent servir els generosos cantells que de moment ens ofereix la paret. Col·loco un 2, i més endavant hi ha un parabolt. En aquest punt, mirant amunt ja veus que pinten bastos… També cal dir que en aquest punt torna a aparèixer, com feta per encàrrec, la fissura ampla perfecte que ja he mencionat… Avanço pels blocs de l’esquerra que amaguen bons cantells i tot i que el tema és ben vertical es fa bé fins a una xapa en un bloc perpendicular a mà esquerra. Tot seguit, cal superar un desplom amb ambient flagrant que no és evident, i cal fer-ho amb el marge d’error que et dona un desplom: passar o caure. La caiguda seria en pèndol i no en tinc cap ganes. M’hi aferro amb tot fins trobar la seqüencia per passar-lo. Col·loco un 1, on hi aniria bé un 3 que no tinc, o un 2 que ja he posat més avall; és el que hi ha. Millor no haver-lo de posar a prova…Uns passos més fins a la següent xapa i acaba el tram més dur. Som-hi! Seguim fins al següent desplomet que superarem trobant la seqüència de mans i posant el peus en adherència en una placa amb liquen sec. Col·loco un 0,5 i entro en un diedre ben vertical, però amb bones mans. Uns passos de diedre fins a un altre desplom, que protegeixo amb un altre 0,5 i el supero sense massa problemes. I ara sí, uns passos més per sortir del diedre i arribar en una gran feixa on trobem la gloriosa reunió.
L3 (25m, V+): Sortim en flanqueig d’esquerres per la feixa fins a un pi, davant del qual hi ha un esvoranc a la paret pel qual escalarem. Col·loco un 1 i tot seguit hi ha una xapa. Amb això és suficient per protegir aquest pany de paret que deu fer uns 10 o 12m d’alçada. Com és habitual tenim una fissura ampla on hi entraria un 3 o un 4 per acabar de protegir el llarg com déu mana. Una vegada superat el ressalt, només ens queda un tramet de caminar fins a la reunió cimera.
Descens
Faig el descens en 3 ràpels. Des de la R3 tiro recte avall uns 35m fins a una feixa on hi ha la reunió d’una via veïna (a l’esquerra de la nostra). Tinc problemes per recuperar la corda, però només és qüestió d’angle. Enlloc d’estirar des de la reunió, vaig cap a l’esquerra per la feixa, i una vegada al límit de la feixa la corda es recupera sense més problema. El següent ràpel és de 30m fins a la R1 i l’últim també de 30m des de la R1 fins a terra.
Comentaris
Per la seva morfologia geològica no és una via ideal per fer en solitari ja que tants blocs i sortints generen nombrosos punts de fregament de la corda al rapelar els llargs per la mateixa línia d’escalada. El ràpel del segon llarg és tècnic, amb trams volats i amb risc d’un potencial tall de corda.
En cas d’animar-s’hi recomano portar protectors de corda de PVC i/o fer servir tècniques de segmentació de la corda mitjançant nusos i/o col·locar desviadors amb flotants per anar sortejant els punts de fregament. També es podria portar corda suficient com per rapelar per una altra línia, i així evitar la majoria dels problemes mencionats, a canvi d’arrossegar més pes…