Bella Easo al Gorro Frigi. Escalada en Solitari.

Sep 24, 2021Escalada clàssica

La Bella Easo és un via que transcorre per la crivellada cara est del Gorro Frigi, o Gorra Frígia per ser més correcte, i es compon de 4 llargs de placa “typical Cala Montse” amb un rocam excel·lent. Cadascun dels llargs té el seu tramet més difícil que li dona un toc d’emoció a l’assumpte. Si busquem una via amb bon equipament i un toc ‘picantó’ a la cara est de tant insigne agulla, aquesta és la correcta. Altres vies interessants podrien ser la Òpera Prima, que està al costat dret i és menys exigent, o la Free light que comença pel seu costat esquerre i, tot i tenir menys grau, és més exigent a causa de l’equipament. Degut al col·lapse d’itineraris cal estar atent a no perdre la línia de la via ja que la Bella Easo es creua amb la Free Light i la Sombra a la luz de la luna.

Tot seguit us deixo la ressenya i el vídeo de la jornada:

Ressenya Escalatroncs
Vídeo de la jornada

Valoració:        ****

Orientació:      Est

Grau:                 6a+

Recorregut:     130m                  

Equipament:   Totalment equipada amb Parabolts

Material:          10 cintes exprés   

1era Asc. :        Sense dades…

Cordada:         Enric Santanach (Solitari)

Aproximació

Aparquem el vehicle a l’interior del parking del monestir, que trobarem ple de gom a gom si no anem d’hora. Val 6,5€ tot el dia, però ens quedarà per 4€ si estem federats i passem pel manual al sortir. No hi ha excusa per no arribar d’hora perquè el parking està obert 24h. Hi arribo abans de les 8 del matí i puc aparcar pràcticament a dalt de tot. Tot i això, en qüestió de minuts comencen a arribar autocars plens a vessar de turistes més equipats que jo, amb tot tipus d’accessoris per combatre la calor i passar una jornada de pare nostres, fotos, cues i self-service. Caminem direcció al monestir, obrint-nos pas entre la gentada, fins a trobar l’estació del funicular de Sant Joan. L’opció d’aproximació dels Senyors consisteix en agafar aquest funicular (9,10€ bitllet senzill o 14€ anada i tornada) fins a dalt, i llavors caminar pel còmode camí de Sant Joan a Sant Jeroni uns 20 minutets fins a la canal del Gorro Frigi. L’inconvenient principal per mi és que obre a les 10 del matí, cosa que implica que entre pitos i flautes no comences a escalar fins a les 11h. L’altre opció, és la que va fer un servidor, i us l’explico tot seguit. De fet, hi ha més opcions d’aproximació, però amb la dels Senyors i la dels Pobres ja en tenim prou. Seguirem caminant fins que s’acaba el carrer i ens trobem unes escales que enfilem fins a un cartell:

Primer cartell
Primer cartell. Cap a Sant Jeroni

Tirem a la dreta cap a Sant Jeroni. Tot i que el Via Crucis l’indica a l’esquerra, creieu-me que el Via Crucis comença anant cap a la dreta… Passem per una mena de pont i tot seguit trobem les primeres escales… és l’inici del, mai més ben anomenat, Camí dels Pobres. L’escalinata, que salva un desnivell de 180m fins al Pla de Santa Anna, es converteix en una sessió de ‘step’ de tres o quatre parells de collons. El fet d’anar sol, i no poder donar la tabarra a ningú, fa que vagi a bon ritme i el cor em reboti dins del tòrax de tal manera que temo per la meva salut: ai que no arribo a la via… Al final de  l’escala hi ha un pas maco, més dret, engorjat i amb nom propi: L’Escala dels Francesos.  

Escala dels Francesos
Escala dels Francesos

Un cop superat, tenim una bona panoràmica dels Gorros. Perdó, les meves disculpes pel Sr. Pompeu Fabra que es remou a la seva tomba cada vegada que escric Gorros. Volia dir Gorres, Gorres…

Panoràmica dels Gorros
Panoràmica dels Gorros

Així doncs, després d’uns 25 minuts patint cada graó de tal inacabable escalinata arribem, sense alè i amb les cames injectades en sang, al Pla de Santa Anna, on trobem un cartell que seguim en direcció Sant Jeroni:

Primer pal
Primer pal. Cap a Sant Jeroni
Segon pal
Segon pal. Cap al Funicular

Seguim pel camí i salvem 60m més de desnivell fins entrar a la Regió de Santa Magdalena, on trobem un altre pal i seguim en direcció Funicular de Sant Joan.

Tercer pal
Tercer pal. Cap al Funicular

Seguim amunt fins a trobar l’inconfusible camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Una vegada hi entrem anem cap a la dreta, és a dir cap a Sant Jeroni. Passarem pel peu de l’Ullal de la Magdalena, tot seguit pel peu La Magdalena Superior i finalment arribarem a la Canal que hi ha entre La Magdalena Superior i el Gorro Frigi. Enfilem la canal arran de la paret del Gorro Frigi, i anem tirant amunt pendents de la paret en busca d’uns parabolts amb restes de pintura groga, que trobarem a l’altura de la cara i que corresponen a la via Òpera Prima, la qual està al costat de la Bella Easo. Tirem uns metres més amunt i la següent línia de parabolts és la nostra via.  

Tot plegat, des del cotxe fins al peu de via es tarda 1h / 1:15h.

Via

L1 (40m, Vº): La primera meitat del llarg és mantinguda en el Vè grau, d’anar trobant les preses i anar ascendint amb certa finor. En la segona meitat les preses creixen, així com també la velocitat d’ascensió fins a la reunió, que es troba en una lleixa prou còmode.

L2 (30m, 6a): Sortim en flanqueig delicat cap a la dreta per arribar a xapar la primera expansió. Moviments d’equilibri i poques ganes de caure en factor 2 i pèndol en aquest punt. Un cop xapat el primer bolt, toca enfilar recte amunt enfrontant una panxa que no és fàcil de llegir. Suposo que perquè en aquest punt duia la motxilla a tope de corda o potser no vaig veure alguna presa amagada, però per mi va ser clarament el tram més difícil de la via. Una vegada superada la panxa, el llarg segueix interessant, vertical i d’anar fent. Cap al final ja relaxa una mica fins a la reunió que és molt semblant a l’anterior. Ull que en els últims metres del llarg, la nostra via es creua amb la Free Light, la qual també té la R2 en la mateixa feixa. La nostra reunió és la de l’esquerra.

L3 (20m, 6a+): Sortim en flanqueig fàcil cap a l’esquerra fins a xapar la primera expansió al peu d’un desplom. El superarem amb passos atlètics sobre una combinació de presa grosseta i bidits que conformaran la seqüència de moviments més estètics i guapos de la via. Per mi el millor tram. Tot seguit, entrem en una placa molt més senzilla, que a més és curta, així doncs en un pim-pam estarem a la R3, del mateix estil que les anteriors.

L4 (40m, 6a): Tornem a sortir en flanqueig cap a l’esquerra, fins enfilar per un tram de placa vertical xula, mantinguda en el Vè grau. Tot seguit, tomba una mica i la dificultat baixa clarament fins arribar a un llavi. Ull que en aquest punt la nostra via es creua amb la Sombra a la luz de la Luna. Tot i això, és fàcil identificar-la ja que aquesta està equipada amb burins. Tornant al llavi… el pas que li dona el grau al llarg resulta ser un moviment de mantel. No és un moviment massa requerit per les nostres estimades tàpies de conglomerat, però com que els moviments de l’escalada montserratina són inescrutables, doncs també hi ha cabuda pel mantel, molt més típic de l’escalada en bloc.  Bé, aquest pas de bloc ens ajuda a superar la panxa, i entrar a la placa final que anirà reduint gradualment la dificultat fins a la reunió cimera, a la qual arribarem caminant.  

Descens

Baixem rapelant per la mateixa cara est fins a la mateixa canal que hem ascendit per trobar el peu de via. Es fa en 2 ràpels de 30 i 50 metres. Aquest segon ràpel es pot fraccionar en 2 de 25m, de tal manera que amb una sola corda de 60m es pot arribar a baix sense més problemes que l’increment del col·lapse de cordades que fan cua per baixar. Una vegada a la canal desfem el camí d’aproximació fins al vehicle. Incloent els ràpels, es tarda aproximadament 1:30h.

Comentaris

Alhora de rapelar em topo amb la cordada d’en Jose i l’Oriol que em deixen acoblar per fer el descens per les seves cordes. Sens dubte, els més trempats del massís. Gràcies!

Jose i Oriol
En Jose i l’Oriol
Share This