Podria resumir La Gran Il·lusió en 3 paraules i acabar el post: VI-O-TE!. Apa ja estem!
Vaaa… com que encara tinc la tassa plena de cafè fumejant m’estiraré una mica més.
Elegant i contundent via de tall esportiu, ràpida d’escalar, que ens condueix a coronar aquesta tan emblemàtica agulla, el Cavall Bernat, i visitar la nostra estimada Moreneta. La ruta transcorre majorment per plaques, amb pedigree montserratí, de dificultat progressiva que creix a mesura que va guanyant alçada i ambient. Passa per un desplom rabiós de moviments dinàmics on cal manxar sense miraments amb un espectacular pati a sota. Més amunt, una sensacional placa i un bombo explosiu ens obligaran a portar les Duracell posades de casa.
Tot seguit us deixo la ressenya i el vídeo de la jornada:
Valoració: *****
Orientació: Nord-Est
Grau: 7a+ (6a+ oblig)
Recorregut: 240m
Equipament: Parabolts
Material: 15 cintes + R
1era Asc. : 1988 Xavier Martín i Miki Capella
Cordada: Joan Panadès i Enric Santanach
Aproximació
Deixem el vehicle al parking del Monestir de Santa Cecília. Sortim pel voral de la carretera en sentit Monestir de Montserrat. Al cap d’uns 50m creuem la carretera i agafem l’inconfusible camí de l’Arrel i seguim sempre en sentit Monestir (Can Maçana NO). Al cap d’una estoneta començarem a veure el Cavall Bernat, allà, erecte, esperant-nos… Seguirem fins trobar a mà dreta l’inici de la canal de cavall que té aquesta pinta:
Comencem a remuntar la canal i ja podem intuir on està el peu de via:
Pugem unes cordes fixes i ens dirigim cap a una canal arbrada. Abans d’acabar-la, trobarem una petita feixa a mà dreta amb un parabolt. Estem al peu de via en uns 40 minuts:
Via
L1 (40m, V): El primer llarg és una placa tombada ben graduada i perfecte per escalfar. Veiem també la tònica de l’equipament de la via que al meu parer és mentalment prou còmode. Cada aproximadament 3 metres trobem una expansió.
L2 (40m, V): El segon llarg és ben similar al primer. Seguim escalfant i guanyem metres ràpidament per aquest tobogan gegant que és la pota nord del Cavall Bernat.
L3 (45m, 6a+): Llarg de placa on les preses s’encongeixen respecte als anteriors. Costa més trobar la presa per progressar, però sempre acabes trobant quelcom prou decent. L’últim quart del llarg té alguns passos més difícils de resoldre. Excepte un petit tram la roca és bona i es deixa apretar amb confiança.
L4 (40m, 6b): Aquí comença la festa. La placa ja és clarament més vertical, l’ambient brutal i la presa ben petita, excepte algun que altre forat gloriós. El rocam és conglomerat per gourmets de la roca, súper compacte. Llarg tècnic i d’apretar dits. Molt guapo!
L5 (25m, 7a+): Des del peu de via es veu a simple vista el tram que dona el grau a la via. És un desplom de 3 xapes: una a l’entrada, una al mig i una a la sortida. La segona es pot xapar des de baix si t’estires prou, cosa recomanable. Al peu del desplom tenim la mà esquerra en un invertit que ens estabilitza i la mà dreta en un forat rom d’una falange més o menys, i del qual cal tibar amb tota la ràbia per fer un dinàmic cap a un sistema de forats bons que queden bastant amunt. Llavors progressem per aquests forats amb uns moviments guapíssims de desplom i amb el mega pati a sota per xapar la tercera i llavors enfrontar una sortideta de presa petita/mitjana on cal fer l’apretada final per deixar enrere el desplom. Tot seguit, encara queden 8 o 10 metres per arribar a la R, que tot i no ser difícils, vas inflat i la força escasseja una mica.
L6+L7 (35m, 6c i 6c+): Empalmem els dos últims llargs de 20 i 15 metres respectivament. Si hem portat piles noves, és el moment de posar-se-les perquè no hi ha treva. El 6c és una placa de presa petita amb vàries panxes a superar i amb algun que altre pas difícil de resoldre. Aquí es comença a notar la tralla que un ja porta a sobre perquè ja fa mandra apretar, però no hi ha alternativa. Gas i amunt fins a la feixa on hi ha la R al peu del L7. Espolses mans i peus i enfrontes un bombo desplomat guapíssim on has de tornar a treure la ràbia i tirar de reserves. El 6c+ és espectacular tant pels passos superatlètics, i d’aguantar, com per l’apoteòsic pati picat que veus entre les cames. Molt guapo!
Grimapda (10m, III): Sortint del 6c+ inflat com un pollastre hormonat, resta només una curta i agradable grimpada, amb sabor a victòria, fins a la nostra patrona, allà plantada, ventada i amb la inamovible mirada al sud des de l’octubre del 87. Després d’haver coronat el Cavall, sempre és agradable aquesta curta, però intensa, trobada amb la nostra Moreneta, i tot marxant, ja penses en quan la tornaràs a veure…
Descens
Fem un ràpel de 20m per la cara sud, des de la mateixa Moreneta fins a sobre de la característica berruga del Cavall. Allà hi ha una altra instal·lació per fer un ràpel de 40m (fraccionable en 2 de més curts) pel diedre de la via Normal i que ens deixarà a la R0 d’aquesta. Una vegada allà desgrimpem uns 10 o 15 metres per l’aresta en tercer grau (també es podria rapelar) fins al coll amb la Paret de Diables. Tot seguit, agafem un camí que torça a mà esquerra i que de seguida es converteix en la Canal del Cavall, equipada amb cordes gruixudes, que ens permeten baixar prou de pressa fins a tornar al camí de l’Arrel, i desfer el camí d’aproximació fins al Monestir de Santa Cecília. En total 1h:15min.
Comentaris
- La via es pot fer còmodament amb una sola corda d’esportiva de 80m. Si és més curta caldrà fraccionar el segon ràpel del descens.
- En els llargs superiors la via s’acosta molt a la classiquíssima Punsola- Reniu. Aquell dia vaig comptar 5 cordades a la Punsola.
- És inevitable comparar la Punsola amb la Gran Il·lusió. La Punsola- Reniu és una boníssima via que no defrauda mai, i justament per això és les Rambles, cosa que tira una mica enrere. La Gran Il·lusió és una versió dura i que obliga més que la Punsola, però per mi igual de bona. Depèn de les ganes d’apretar que tinguis al llevar-te fas una o l’altra.
- Salutacions a en Manel i la Ceci que ens vam acompanyar fent les vies en paral·lel i ens van deixar baixar el segon ràpel per les seves cordes. La nostra corda era de 70m i ens obligava a fraccionar. Gràcies!